Molt bé, hem entrat en el modo "estic parlant amb la paret".
Es pot dir que he dedicat el dia a comprovar-ho.
M'esquiva la mirada.
Tot lo que li he dit li ha importat una merda.
Respostes: sí; no; ja; val. Li he dit que havia vist al seu fillol.
Resposta amb veu inexpressiva: ah, ja, ja m'ho van dir.
Hola?
I comprovat que amb la resta de persones no està així.
ÉS AMB MI!
Paraula que jo estava normal.
Que no ha passat res estrany per part meva...
Llavors m'he emprenyat, jo no mereixo aquest tracte, reconynynynyny.
No sabia què fer...però al final he vist la ocasió i li he preguntat:
I a tu què et passa, avui?
Reees. No...res (com dient...espera que penso...).
Segur?
Sí. Res.
...si tu ho dius...
I aquí s'ha quedat la conversa.
Potser faig cas a la ex-dire que diu que no li digui res (i fins i tot hi somia) però la següent etapa és dir-li: doncs si no et passa res no m'agrada que estiguis passant de mi d'aquesta manera.
Si no et passa res, per què coi m'has de tractar així de malament? Jo és que ja estic flipant una mica.
És guai veure-ho com "fredament" perquè he aconseguit que el focus es quedi en mi.
La pega és com que ho veig encara més clar.
La ex-dire diu que observem.
Pobreta meva G., què deus tenir, amor? Què t'ha passat?
Ahir no va venir perquè representa que tenia mal de panxa.
No m'ho crec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada