Deessa

 No sé si és perquè a partir de demà i fins el dia 30 treballarem de costat però G. està molt rara.

Avui hem tingut unes converses...que era jo qui li deia que no em parlés de coses profundes, que després m'esvero.

Què em deia? És que com que passo d'ella...ni me'n recordo.

Però amb les seves frases a mitges...al final li he dit...el dia que ho diguis tot! I em diu...arribarà aquest dia? I li dic...jo hi vull ser.

Ah, sí. M'ha dit que cadascú tenia EL SEU ROL. I dic...doncs et pots sortir del teu rol, eh?

No sé...amb això i altres coses i coses que sé i que intueixo, m'ha fet la sensació com si actua fent el que s'espera d'ella. Em recorda a la meva jo molt i molt complaent i rabiosa que fa el que li diuen només per demostrar que estan equivocats. Amb la ràbia i el ressentiment que això comporta.

També m'ha fet la sensació que té una ràbia i un ressentiment (bueno, ja ho sabia, també) que no se'ls aguanta. Lo millor és la segona part de la frase. Que no s'ho aguanti més, per deu!! Que digui el nom del porc, que deixi de viure posseïda per la ràbia! Que sigui ella mateixa!!

Avui ho veia tan a prop...ha compartit tantes coses en un dia, en un moment...em sentia com si fóssim unes altres persones, com si de cop haguéssim despertat a Matrix...o algo així en plan...hola? Quina realitat estem vivint?

Jo he de reconèixer que estic molt diferent entre V. i el procés que m'està fent viure conèixer aquesta persona i tot el seu missatge. 

No sé...però era començar a parlar amb G. i sentir que no podia parar...com si vas per una pista de muntanya i de cop veus un corriol que abans no veies i mires i...és un camí!! 

Vull anar-hi, vull mirar on porta, vull, com la cançó de la lady Gaga. I want your ugly, I want your desease...

Ara li he enviat una cosa de la feina (al vespre) i un catxondeo ella sola enviant-me missatges! O sigui, jo li contestava però penso...hola? Ets la mateixa que no em contesta?

Estic tan tranquil·la, eh, però potser precisament per això no entenc res.

Bé, deu ser protocolari i ara deu tocar això per alguna raó que se m'escapa.

Com que no fa el que vol sinó el que s'espera d'ella, se suposa i toca...doncs ara deu tocar això. Per mi millor que m'escrigui  missatges, no sé, a bodes em convida...

Un dia ja vam tenir una conversa el curs passat en què li vaig dir "t'has de deixar anar!", jo estava com molt encesa aquell dia, crec que és el dia que vaig anar a casa seva a parlar-hi, que ella estava fatal. Quan li vaig dir que l'estimava molt. Quan li vaig dir si l'anava a veure després i que em podia dir que no sense problemes però que també em podia dir que sí. I no va a arribar a dir-me que sí, vaig haver d'insistir. Simplement, com sempre, es va deixar. Va, dona'm l'adreça. I me la va donar. És lo més aprop del sí que vam estar. I després em va dir l'hora i després me la va canviar. Però tampoc va arribar a dir-me sí, vull que vinguis ni res...no fos cas!

I li vaig dir t'has de deixar anar, com deia, i em va dir "però és que si em deixo anar..." no sé com continuava la frase...però vol dir que sap què és deixar-se anar, sap què és el que vol deixar anar, sap què és el que vol fer però té massa por del que podria passar...

I no estic volent dir que tingui res a veure amb mi, res més lluny de la meva intenció, jo que ara soc una ciutadana de segona categoria que mai seré com la seva amiga xupiguai, tan perfecta i correcta, ella. 

Efectivament mai seré com ella ni ganes ni ocuparé el seu lloc perquè el que vull és ocupar el meu, de lloc. 

Ja sé que ja ho he dit però ho repeteixo perquè soc una deessa.

Avui m'ho han dit. És que ets una deessa.

Doncs sí.