Prou ja, guionistes

 Estimats guionistes

Us agraeixo molt tot el que esteu fent per mi però...podria arribar amb G. a un punt REAL de pau???

O sigui.

Ara estem treballant de costat.

Estem prou bé.

Jo sento que estic deixant anar, em sento com més distanciada i alhora quan estem juntes m'agrada la seva companyia, estic tranquil·la, parlem d'algunes coses i tot és com bastant natural.

És necessari que aquest estiu vagi a un ditxós torneig del seu fill A ON VIU EL SEU AMANT???

És que en sèrio...

Ara m'he d'estar menjant l'olla amb si el veurà o no? Amb si li dic alguna cosa i li pregunto o no?

Ja sé que la opció més sensata és fer el que diu la meva amiga E., no dir-li res i que faci el que li roti. 

Però alhora em fa tanta ràbia!! Em remou tant!

I és com que em distancia d'ella (sí, que faci el que li roti) però alhora la seva companyia, atenció i complicitat em continua confortant i fent-me sentir BÉ.

El meu pensament racional encara pensa: què més dona quants amants tingui?? Això no canvia res entre vosaltres. I és veritat. Què canvia? RES.

Jo, canvio. 

Em segueix fent molt de mal que ell li importi prou com per moure el cul i jo no. Que "per mi" no mogui ni un dit.

Però és que clar...si és que jo no li interesso!!

També em sembla una mica sospitoses les maneres de dir-me les coses, potser perquè té por que salti o jo què sé.

Però aquest matí li he preguntat que què tal i m'ha fet un posat com de "pffffff", que li dic, de conya : super bé, no? 

Era com el seu abatiment habitual de estic molt cansada, vull que sigui cap de setmana (i som dilluns) i necessito vacances. 

Discurset que per altra banda tothom té.

I jo avui també estava cansadíssima i tenia molta son. 

Però llavors, quan hem estat l'amiga xupiguai i jo allà presents totes tres ha decidit explicar-nos que estava super contenta i de subidón perquè aquest cap de setmana havien sabut que es confirmava el viatge aquest dels collons.

Menys mal que és a l'agost i espero no estar pensant en ella (aquesta és la diferència amb fa dos anys). 

Quan ha dit on era exactament (és com a un poble, diguéssim) m'he quedat amb cara de poker. O sigui. No fan tornejos a una altra banda del món? M'he quedat com enfadada, com decebuda, no amb ella ben bé...perquè a la fi, el que deia: tot això no té res a veure amb mi. 

Però estic com esgotada de tot això. El que deia al principi del mail: prou ja, va, en sèrio. 

I en canvi després hem estat com tan bé que fins i tot s'acostava a mi sense sentit, com fa de vegades, així, corporalment. Suposo que deu ser casual i no deu ser res i l'altra gent també ho fa però en ella ho veig perquè m'hi fixo i me la miro tota l'estona. 

I jo no puc evitar flirtejar quan la tinc tan a prop perquè és com que el meu cos actua sol. Perquè vaig a dir una paraula que no em surt i li toco un dit i deixo el meu dit allà més rato de lo normal. 

Perquè es posa a mirar la mateixa pissarra que estava mirant jo molt a prop (sense massa sentit, la veritat) i dic no sé què i recolzo el cap a la seva espatlla. 

Però no ho vull, en realitat el que vull és allunyar-me i oblidar-la però si m'aneu removent així és molt difícil.

Una de les proves que m'estic allunyant i distanciant és que tinc feelings amb altres persones.

Començant per V. (avui hem parlat per instagram -res, 2 frases-) i demà ens veiem...aix...espero que parlem després de l'assaig...

Però continuant per una altra persona que de moment no té inicial perquè potser la cosa es queda aquí però sento com un interès en mi per part seva (no sexual) i quan hi parlo se'm posa la mirada diferent, tot i que no sento que m'agradi. 

Sento el seu interès més que el meu. 

No sé què vaig dir d'una amant que tenia i tope interessada ui, m'ho has d'explicar això! I jo...ah sí? Però si no hem parlat quasi de res (bé, això no li vaig dir però ho vaig pensar). 

Em va agradar el simple fet de en aquell moment notar tot això. Sense cap mena de transcendència ni sentit. 

Només allà, en aquell moment, sentir com se'm desperta alguna cosa perquè sento el seu interès en mi.

Mira, podem afegir aquest altre anti-ligue a la meva llista. 

A veure demà com està la senyora G. 

Em fa molta mandra.

I alhora, estem com millor que mai....i això em dona la força per seguir passant d'ella. 

Que raro tot.