Culpable

 Sí, em declaro culpable d'haver-la desitjat encara que ella no ho vulgui, culpable de voler beure'm la seva sang, ara he entès la lletra de la cançó dels Lax'n'busto...

Si això li ha fet mal soc maligna. 

És culpa meva, soc culpable, sí, per no haver posat fre a aquest desig...ehem...irrefrenable. 

Sempre he intentat que no l'agredís, de fet m'he apartat, m'he distanciat i he observat com reaccionava ella...

I em reclamava! Em demanava que tornés.

És clar que no explícitament i potser amb això n'hi hauria hagut d'haver prou (o com coi es conjugui el verb).

Però jo tampoc li he fet res explícitament maligne.

Ahir pensava...quant fa que no l'abraço?? Moltíssim. L'últim cop que recordo és el 21 de març. I em va abraçar ella a mi. 

No m'agrada el caire maligne que ha pres aquesta història. 

Sé que ens fem mal però no m'agrada per on va.

Per això em vull posicionar en l'amor.

L'estimo.

Això ho sé segur.

No vull jutjar-la, tenir-li ràbia ni rancúnia.

I per això me'n vaig.

Sí, una aaaaaaltra vegada. 

No m'agrada com s'està comportant. Ni amb mi ni amb res ni ningú.

No m'agrada el feedback que estic rebent de les altres persones sobre ella. 

Que no sé com pots, que mira com és, que no m'estranya, que no sé què li trobes...no puc més.

No vull sentir-ho més.

Vull aquest amor.

Vull preservar-lo.

I per això he d'allunyar-me i callar. 

L'estimo massa. I estimo massa aquest amor. 

Avui, en el meu xat "jo mateixa" m'ha sortit aquesta mena de carta de despedida del curs (almenys).

No prometo no dir-li res.

De fer m'alegro d'haver-li desbloquejat els storys i poder posar frases boniques no d'amor, sinó sobre l'amor i veure que les ha vist. 

Vull desbloquejar el canal de l'amor i lo únic que puc fer és sentir-lo, preservar-lo i protegir-lo. No sé si serveix d'alguna cosa però és el que vull fer i necessito fer.

La carta d'amor d'avui, l'amor s'ha manifesta en mi en aquests termes: 

"T'imagines que aquests dies així tontos que estem a casa de vacances quedéssim tot el rato? I aprofitéssim per explicar-nos tot el que no ens dona temps durant el curs? I m'expliquessis com has quedat amb el teu amant o com és de pesat estar a sobre pel teu marit ara que l'han operat de la mà. I com trobes a faltar la teva mare i com et remou quan veus el teu pare. I com et sents desconnectada durant i curs i que estàs de molt mal humor. I se't fa tot tan feixuc. I que no trobes la il·lusió en res.

I jo només vull escoltar-te, com en el teu sofà antic. Sense fer-hi res, només sent allà per a tu. Existint. Repeteixo: seria tan bonic. I no cal ni que ens fem petons ni res, només vull que ens mirem als ulls i hi siguem.

No hay nada que hacer solo hay que ser.

Vull escriure't aquesta carta d'amor que mai llegiràs. Avui la penjo (ho estic fent). Avui penjo la story que parla de les cartes  que diuen coses boniques. 

Avui torno a pensar en tu. Avui torna a ser veritat per a mi. Potser estic boja. Sí. Potser sí."