dilluns, 18 d’agost del 2025

Interès

 He estat bastant amb la crush per un dia a la festa major.

Que bonic que jo mateixa em proporcioni aquests petits moments de satisfacció i plaer.

Tot i tenir un mínim i petitíssim crush que ni tan sols implica quasi que ni desig real, fa que somrigui de veure-la entre la gent, que em vulgui acostar al ella molt malgrat la calor psicopàtica que fa, que li digui l'últim dia que ara la trobaré a faltar i li faci una abraçada suosa.

Que de cop m'interessi.

També vaig estar un dia ballant amb la Tan Guapa i tot i que no la conec tant...el que deia...és que és tan guapa! Em posa nerviosa. Si ens mirem als ulls em poso vermella i no sé què dir-li perquè tampoc ens coneixem tant, és amiga d'una amiga.

Amb totes dues em venia al cap el tema de l'interès.

Què fa que algú t'interessi, fins a quin punt i de quina manera? 

I sobretot pensava: jo no els hi interesso.

O sigui si, normal, bé, sobretot amb la crush per un dia perquè ja ens coneixem bastant i hem parlat de moltes coses però bueno, tipo que com fins aquí.

A mi se m'ha despertat l'interès així de cop i ara vull veure-la, vull parlar-hi més, vull que hi sigui, que compartim coses, que ens mirem, que riguem...

No sento que ningú tingui aquest interès per mi mai. Ja no estic parlant de lligar ni d'enamorats.

Lo millor de quan vaig pensar tot això? Que vaig pensar que no m'importa.

Jo em sento prou interessant per a mi mateixa i trobo prou interessant que m'interessin a mi les altres persones, no sé si m'explico.

El que sí que trobo, per això és que és molt cansat ser tot el rato la que sempre va demanant, preguntant, promovent, buscant la ocasió, la proximitat...em canso.

Fins i tot amb A., a qui sento que sí que li interesso bastant, també sento alhora que tiro bastant del carro jo.

No sé, perdoneu però penso: sou tontes? Amb lo interessant que soc...😎.