Coses d'aquestes que em passen a mi de vegades...
De cop, una de la coral que conec des de fa com 3 anys i pico i que, jo què sé...normal...un dia la veig amb uns altres ulls.
De cop veig el seu posat serà, el seu somriure còmplice i murri.
I el que em flipa és que alhora que em fixo en això la tinc tota l'estona al costat i de cop m'abraça dient una cosa, i de cop, eh guionistes, estem ballant una dansa i donant-nos la mà.
I ara vaig per la festa major buscant-la només perquè em torni a somriure, tot i que no busqui res ni vulgui res ni em plantegi res...
I a sobre avui a la festa major he parlat amb aquella dona Tan Guapa. Tant que em posa nerviosa.
Ni pensaments ni ganes de materialitzar res.
Ah, trobo a faltar A. i a sobre em diu que està com cansada de tot i només vull abraçar-la de veritat, no amb la icona de l'abraçada.
Ara marxa de vacances amb el seu marit perquè clar...no fos cas.
Ni pensaments ni ganes de materialitzar res. No, no ho he repetit sense voler. Ho he repetit volent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada