Cor trencat

 Una de freda i una de calenta.

I així podem continuar eternament amb el joc del perro del hortelano.

Em destrossa el cor fent ostentació tot el rato de la seva amistat amb la super amiguíssima (i amb ningú més) i després fa aquelles coses de promoure un contacte físic proper que no hauria calgut...

Després els guionistes ens deixen soles al vestidor en calces i no puc evitar que se'm dispari la imaginació.

I així fins l'infinit.

Tinc el cor trencat.

Vull pensar...he de pensar que s'ha acabat que ja m'ha deixat clar del tot que no soc res per ella i que no vol res de mi.

I tot i així...

Fins demà.

M'ha dit fins demà. La frase que no em volia dir quan jo anava cada dia a dir-li per poder gaudir amb ella de veure'ns cada dia.

Jo deia fins demà i ella contestava qualsevol cosa menys fins demà. Jo li deia fins dilluns i ella només deia bon cap de setmana. 

I avui m'ha dit fins demà. 

Fins demà...sí...però jo he de continuar en la fredor i no "emportar-me les coses al meu terreny" perquè és la única opció que em deixes. 

I quan ahir tenia el cor trencadíssim per un episodi de la ostentació absolutament obscena i innecessària va i m'arriba un paquet que em va enviar la meva A. pel meu aniversari (i que ha arribat molt tard per entrebancs diversos i  va arribar ahir, just ahir). 

Era un llibre del qual vam estar parlant molt de temps perquè ens l'estàvem llegint alhora i jo el vaig haver de tornar a la biblioteca abans d'acabar-me'l perquè estava reservat. 

És adorable. 

Amb una carta, anava. I a sobre ahir la operaven de l'altre ull i tot es va ajuntar perquè sentís el meu cor trencat com era embolcallat pel seu amor...

I vaig decidir pujar una story agraint-li comptant que G. no la veuria perquè quasi no les mira últimament. Dient que m'havia arribat al cor justament un dia que el tenia trencat.

Doncs ahir la va mirar. Em va fer quasi ràbia. No era per tu ahir. 

En fi.

Fins demà. Demà arriba tard. I tot i així em diu fins demà. Fins demà...