La Salvadora dient-me molt fortament que m'estic portant malament amb G. passant d'ella, que pobre, que li estic fent pagar algo, fent un lleig, que li estic fent passar malament, que la dolenta soc jo...i així tot el rato.
I jo dale amb passar d'ella. Bueno, d'elles. De G. i de la Salvadora.
Em sento fatal.
Tenir-la allà i no mirar-la als ulls, no dir-li res ni preguntar-li res, no fer cas del que diu ni preocupar-me pel que li passa o li deixa de passar...
Em sento fatal, ho passo fatal.
Però és el que he de fer.
Prefereixo passar jo d'ella a que ella passi de mi.
Encara que jo faci el que em surt acabem igual. Passant.
Doncs passem totes.
Però em sento fatal.
No la miro, no la veig.
I és allà...és horrorós.
2 comentaris:
Duríssim... per`ode vegades no hem de fer cas a la Salvadora, perquè és ella qui al final pot fer que naufraguem salvant tant les altres i no a nosaltres mateixes....
Mai li hem de fer cas!! Salvadora, calla!
Publica un comentari a l'entrada