Addicta (literal)

 Per a sorpresa de ningú em declaro absolutament addicta a G.

Jo estic de bon rotllo. Li dic bon dia, li explico coses (de la feina o del dia a dia, superficials però l'hi explico) i li intento fer bona cara.

Dic intento perquè si no em mira a la cara és difícil que vegi si l'hi faig bona o dolenta.

Ella, com sàviament haureu endevinat per la frase anterior, no em dirigeix la paraula ni em mira a la cara així, com a actitud de base, tot i que en 8 hores (cada dia...) hi ha moments de tot. 

Avui m'ha fet molt de mal sentir-la parlar amb la seva súper amiga i nòvia explicant-li coses i referint-se a coses que ja li havia explicat i a mi no, clar.

No sé per què em continua fent mal, si ja ho sé. Elles son amigues. G. i jo no. 

Com més m'ignora més incapaç soc jo de fer-ho, quan se suposa que és el que hauria de fer.

I aquesta pressió encara em fa sentir més malament, la d'estar fent el que no hauria de fer. La d'estar fent el pena, la pressió de no estar "passant d'ella" com tothom diu que faci. 

Sí, certament seria la solució. Si passo d'ella no es notarà que ella passa de mi, suposo que és una solució efectiva però no sé per què jo no puc fer-ho. 

Avui quan hem marxat de la feina estava plovent molt i hi havia molta aigua per la carretera. Li he preguntat si havia arribat bé, tot i que en realitat era una excusa per enviar-li un missatge, no patia pas. 

Una actitud com de novata. 

Avui és lluna nova. Avui m'ha ignorat tant que és que no entenc ni com ho pot sostenir. Ens hem quedat soles una estona i no m'ha dit absolutament RES. Jo he dit alguna frase com per trencar el gel...i les seves respostes han sigut del nivell de "ja".

Avui he arribat a casa fatal.

Encarnant una frase d'una peli que vaig veure fa poc on un personatge li diu a un altre "potser tu pots viure perfectament sense mi però jo no puc viure sense tu". Em sento talment així, és que li diria i tot...però no ho faré. Estic malament però no tant.

Estava fatal i a sobre no m'havia contestat el missatge. S'ha ofegat, pensava (és broma...).

Quan m'ha contestat a les 10 de la nit el meu cos ha reaccionat. M'he aixecat, he deixat el mòbil a l'habitació carregant-se, m'ha entrat gana i he començat a planejar tot el que faria el cap de setmana. 

És drogoaddicció o no ho és? Literal (com diuen els joves...). 

D'acord, doncs ho accepto.

Una companya a qui li he dit que estava trista m'ha dit una frase molt simple però que m'ha consolat una mica: G. és així, poc comunicativa. I té raó. 

Potser només està sent normal amb mi, no és que m'estigui maltractant, és que ella és així.

I no sé per què abans m'estimava i em volia cuidar i ara ja no. Ja m'ha xutat definitivament. Deu ser això. 

I és lluna nova...jo què sé.

No paro de somiar amb ella cada dia tota la nit. Moltíssim. 

M'agradaria deixar de pensar-hi però no puc. I no puc perquè no vull. I no vull perquè no puc...jo què sé. 

I ja em sento absolutament PESADA amb tothom que em responen "para ja de donar voltes al mateix i de donar-te cops de cap contra la paret" (no amb aquestes paraules però sí amb la seva actitud. I ja a ningú li importa una merda G. A ningú del meu entorn, vull dir.

I ho entenc. Jo tampoc vull saber res d'una persona que tracta malament a una amiga.

Però és així. Podria dir que no però estaria mentint. 

Podria no parlar d'ella però només estaria reprimint el que sento i dissimulant. De vegades ho faig...