Em mira i em somriu

 Avui és dimarts.

Vaig a la coral i veig la meva crush per un dia.

I arribo i la veig i m'hi arrambo i l'agafo per la cintura i em somriu i m'agrada.

I em mira i em somriu, i em somriu i em somriu.

I em diu que li fan mal els genolls i li dic uns estiraments que pot fer.

I em mira i em somriu.

I està per mi mentre cantem (perquè estem davant) i riem.

I em posa molt contenta.

I se'n va sense que ens diguem res però li envio un missatge i li dic no t'he dit adeu. I em diu adeeeeu. I em torna a fer riure.

I em diu que està fent els estiraments que li he dit.

I em posa molt contenta.

I no sé si estic sent amable o lesbiana.

I penso en ella quan arribo a casa.

I em posa contenta. I em posa una mica avui que estic en la fase fol·licular i ja passa una mica que em posa qualsevol cosa, diguéssim. 

I penso una mica en fer-li petons.

I penso que no vull pensar-hi.

Sinó que m'agradaria descobrir les coses quan anessin passant.

Igual com m'agrada que em somrigui i m'agrada estar a prop seu, m'agradaria descobrir que m'agrada fer-li petons quan n'hi fes un. No abans. 

I que ho descobríssim alhora, com si descobríssim la sopa d'all. Com si descobríssim l'amor. Com si el creéssim.

I us volia parlar de G. però no ho faré perquè no em posa contenta ni s'hi posa ella, tot i que la ex-directora (i amiga meva màxima ara que em sosté i em salva la vida) m'ha enviat una frase massa certa però que alhora em trenca el cor: poc es parla de sentir alhora un amor profund per algú i una decepció profunda per com decideix actuar.

I és que és TAL QUAL. 

Potser demà us parlo d'ella. O no. Perquè no em mira ni em somriu.