Sentir

 Avui ja hem començat el dia malament.

He entrat i ens hem trobat de cara i ja m'ha mirat un altre cop com un fantasma. Segurament no tenia a veure amb mi.

Jo simplement he continuat igual: fugint d'ella tant com puc. Mode BES tant com puc. 

Però avui sabia que ho portaria malament. Avui m'estava fent especialment mal aquesta distància.

I sembla ser que com pitjor estic jo més m'ignora i directament proporcional és l'eufòria que manifesta per l'altra. 

Tot el dia sense ni mirar-me a la cara i quan arriba l'altra és la persona més risueña que hi ha (ja sé que risueña no es diu). Em fa molt de mal, aquest contrast. Moltíssim.

Tot el dia sense ni mirar-me i per un moment he hem hagut d'interactuar em toca la mà. Però no una mica no, tota la seva mà ficada en el meu palmell. Crec que he seguit aquest contacte un momentet més del necessari. 

Altres vegades esquiva aquest contacte. Es nota quan li dones una cosa a algú si vol tocar-te o no vol. Almenys en ella es nota molt. No he entès...

Però de totes maneres passo d'entendre, de pensar, de donar-li la volta i de processar.

Només sento una tristesa infinita i profunda d'haver-la perdut. De que m'hagi perdut.

Però suposo que era l'únic final possible.

El personatge de l'altra amiga amb qui és TAN feliç...sincerament no feia falta.

Avui llegia que un tipus de persona volen que t'enfadis i estiguis malament per poder sentir elles alguna cosa...jo què sé...suposo que se sent important i poderosa podent-me fer enfadar.

Però és que pot. 

I ho fa.

Espero que estigui satisfeta quan veu que la seva eufòria envers l'altra em foragita.

Perquè és que he de marxar del lloc perquè M'OFEGO. 

Però no vull pensar. Només vull sentir.

Només vull sentir la tristesa i el buit. 

Vaig a dutxar-me també per sentir alguna cosa al meu cos.

No puc parar de plorar.

No puc pensar que demà m'hauré de tornar a sentir així...

Avui no puc pensar en res més que en sentir la meva tristesa infinita i profunda.

No sé si s'acabarà mai això.

Bueno sí, quan se'n vagi, ja ho vaig dir fa 3 anys, quan se'n va anar amb el seu amant cuidant-se de que jo m'assabentés de tot. 

Primer va ser un amant i ara una superamiguíssima de la vida.

La qüestió és que no sigui jo.

Doncs molt bé.