Encaix

 Sento connexió amb la Crush per un dia. 

Avui hem quedat amb les de la coral i ha demanat al grup si algú anava des d'un punt i jo he respost. L'altre dia ja ho va insinuar i jo no vaig dir res...

És el que ja vaig dir en un altre post...vull sentir el joc de jo m'acosto, tu t'acostes encara que per ella no tingui cap significat romàntic, per mi és aquest joc. El joc de la seducció que tampoc té per què culminar, com si diguéssim. 

Quan ens hem trobat ens hem abraçat. Quina bona olor, li he dit. 

He sentit que els nostres cossos encaixaven bé. 

No hi penso, no hi fantasiejo però sí que la tinc present i jugo al joc de la seducció.

No hi penso, no hi fantasiejo, no la contemplo...però l'abraço i els nostres cossos encaixen. 

És com molt terrenal, no pertany al món de la fantasia (em sap greu pel blog...) però tampoc sé a quin món pertany.

Només sé que em continua fent sentir bé.

I el que em fa sentir bé...cap allà que vaig.

La veig i l'abraço. L'abraço i voldria abraçar-la més. 

Amb això em basta. 

I la recordo. I recordo el seu somriure.

I m'agrada.

I m'ajuda a sortir del pou sentimental i de la tristesa.