Estem un dia qualsevol amb una de les nostres converses sempre agradables i apassionades sobre el tema que sigui i de cop t'inclines cap a mi, m'abraces i, esclar, jo també t'abraço.
Encaixem tan bé com aquell cop.
Però també recordant aquell cop em deixes anar, et separes de mi i em demanes perdó. No vols que hi torni a haver malentesos i tibantor.
Però jo ara estic diferent i et dic ai no, home! Va!
Em somrius i em tornes a abraçar
T'estrenyo fort
Et prometo que no pensaré res raro, et dic. I ric.
T'estrenyo més fort i tu a mi
M'alço una mica per abraçar-te millor i riem.
Riem fort! Recordant aquells malentesos i aquella abraçada.
No puc abraçar-te més fort, gairebé em faig mal però és que m'agrada tant!
Em separo de tu i et faig un petó
Un pico
Gairebé infantil
I ric, i riem!
Noooo, no no, i ara!! Faig per treure-li ferro
I continuem com si res fent altres coses
S'ha trencat el gel del tot ja, oi?
Ara els nostres cors estan més fosos encara.
I més que ho estaran
Ets el contrari d'idealitzar perquè ets tot el que semblaria que no...i estranyament tot m'encanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada