La calor

 Després d'aquest dia de calor infernal, al vespre refresca i, ara que ja no fa oi tocar-se , em fa ganes abraçar-te.

M'imagino que et puc venir a veure, que m'obres la porta d'aquells baixos, que ens mirem als ulls, que em mossego el llavi i tu fas el mig somriure...

Però encara no et faig cap petó perquè vull sentir créixer el desig. Després de mirar-te uns segons massa llargs et dic hola i tu em fas passar. 

- Vols algo?

Enlloc de contestar t'abraço. Ja sé que els nostres cossos encaixen i que saben ben bé el que han de fer. 

Ens tornem a abraçar fort però aquest cop el petó no és només a la galta sinó que continua cap als llavis.

És un petó que va pujant mica en mica d'intensitat...cada cop més endins...la meva llengua recorre tota la teva boca per dins i els llavis et besen per fora.

Vull saber si ets bo fent petons, són com els d'ell? Per qui no hauria donat mai un duro? Jo soc bona, t'ho prometo i a la fantasia ho noto a la teva respiració i al teu entrecuix.

Sí, fer l'amor amb tu m'enfrontaria a totes les pors i inseguretats però en aquell moment no m'importaria i a tu tampoc perquè el desig esborra tot això i només ens fa anar més enllà, més fort, més endins...

Vull el teu cos perquè és el que habites tu i punt.