Complicitat

 És tan preciós notar com va creixent la nostra complicitat.

M'agradaria que la meva vida fos una pel·lícula en què clarament veus que passarà alguna cosa. 

M'agradaria sentir-me mestressa del meu destí i FER que passés alguna cosa.

Agafar tots aquests elements que noto i sento i veig i creo i fer-ne el que jo vulgui.

Digueu-me manipuladora...M'hi sento.

M'agradaria saber com passar de la complicitat laboral i amistosa a la amorosa o sexual (tampoc no ens flipem ara amb por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo...). Quin és el clic? On és? Com s'hi va? Com es detecta? Com s'activa?

On tens el botonet, cuqui? Ui...que se m'escalfa la ment...

Al final ja no sé si ella també ha de notar algo quan a sobre avui no hem parat de parlar del fet que m'agradin les dones. Carinyu...no notes que tu ets una dona i tot el que estic papallonejant al teu voltant? No sembla que et molesti, eh? Ans al contrari...

M'agradaria visualitzar com passem d'aquesta situació a una altra on CLARAMENT estiguem coquetejant. 

M'agradaria que alguns ulls externs a nosaltres ho notessin (i m'ho diguessin, esclar). 

Avui..quina fantasia...li ha quedat el cabell per dins de la samarreta i amb els meus ràpids reflexes  de superheroina li he agafat tota la cabellera per treure-li.

Uf, quin moment. 

Vull fermament dir-li que m'encanta el seu cabell però no trobo el moment...a més sé que em contestarà alguna cosa com bah, si avui el porto brut o me l'he de tallar o jo què sé, algo així...m'agradaria imaginar la continuació de la conversa. Ja li vaig dir que feia bona olor...potser al final m'enviarà a pastar...

No tinc cap problema en trobar qualsevol excusa per acariciar-la o acostar-m'hi.

He aconseguit tenir una conversa en què RAJAVA del seu home. Minipunt per mi. Tot i que...qui no ho fa? Aquest tema em donarà per un altre post sencer...

I sense pretendre-ho he entrat en un espiral de converses sobre identitat de gènere i orientació sexual. Dona't per al·ludida! Sent curiositat per mi! (imperatiu)

Tampoc vull que ens fem nòvies, només una miqueta més de marro...que es noti, que sigui innegable! Fins aquí. In crescendo!!!

Per cert, i parlant d'això, aquest blog us desitja un feliç dia de l'orgull BISEXUAL! O polisexual o com collons es digui, perquè a mi la identitat de gènere de la persona desitjada no és que em tregui el son. Si la persona m'atrau, doncs vinga. Per què no fem totis el mateix i menys pamplines?