M'agrades

 Avui més que una fantasia és una fe de rates (com se sol dir...)

Avui la veia i volia molt fortament rectificar el post d'ahir i enlloc de dir em poses volia dir m'agrades.

Perquè m'agradaaaaa (imagineu-vos la meva cara de pava). I perquè està parlant i no escolto el que em diu, només escolto la seva veu i miro els seus ulls, el seu somriure, la seva pell i  els seus cabells. 

De totes maneres em sento com molt dissociada entre la vida interior i fantasiosa i la vida real quan estic allà palpable. 

O sigui, no sé com ajuntar-ho en una sola cosa perquè estàvem juntes i no sé, volia com notar la màgia i la notava (perquè hi és) i no (perquè no hi és).

No hi és perquè sé que conscientment ella no sent res ni nota res. 

Hi és perquè tot i així les nostres mirades s'acaronen i ens hem fet un petó i una abraçada GENS de compromís fet que ens veiem cada dia i fet que no han sigut dos petons de senyora Pepeta sinó un i ben sentit. 

Però alhora no soc conscient d'haver-li realment fet un petó (a la galta, alerta). Tot i que sento que he quedat amb ella només  per poder-li fer. 

A l'arribar m'ha agafat desprevinguda però al marxar, tot i que hem vacil·lat de si ens abraçàvem o no (i sí) ja he posta atenció en acariciar-li el cabell. Déu meu.

I ben fort que ens hem apretat perquè ens fem suport i ens estem acostant. Jo sé per què però ella pobreta, no sap per què. 

I em sap greu perquè aquí és quan em sento que m'estic aprofitant d'ella i que si sabés el que sento i el que somio s'apartaria. 

És molt complicat situar les coses. Almenys per mi ho és tot i que en altres àmbits de la vida sigui molt més fàcil, clar i transparent. És el meu taló d'Aquiles.