Matí

 Un mig somriure de sorpresa amb cara de son al matí també m'ha sorprès a mi.

Afegim personatges a la història rocambolesca que no va enlloc, vinga!

Però perquè un mig somriure t'alegri el matí no passa res, no? Per una cara amb ulls petits i piguetes...

Per què tothom fa mitjos somriures?  Em voleu mal?

Vull flotar en aquest món de somriures i caigudes d'ulls que no van enlloc. M'hi sento tan a gust.

En realitat, sisplau, que ningú em respongui a aquestes xorrades a la vida real, només a la imaginació. Ja està bé...

A vegades penso que menys mal que soc una persona que així per norma, no agrado perquè si no, l'estaria liant parda. Que fàcil és de vegades no ser atractiva. Els guapos són els raros, no? Deu ser això.