Somni

 Ja que el blog es diu fantasies i somnis...fins ara tot havien sigut fantasies i avui per fi m'ha visitat un somni. Gràcies (a mi mateixa)

Es tracta de G. que ja apuntava que algun dia apareixeria per aquí...

Uau

M'ha encantat el somni.

Estàvem com de costat i mig reclinades enrere assegudes a terra. I no sé com ni per què és com que havíem dormit així. 

Ella es despertava  i em passava una cama per sobre, de manera que quedava entre les meves...aquelles cames que em tenen una mica boja i que es pensa que ha d'aprimar. Sisplau, que no es redueixin! 

En el somni, mentre s'anava mig despertant i tenia el cabell tan suau mig enganxat a la cara, jo l'hi apartava amb dos dits. 

I aleshores em deia...bé, no recordo exactament la frase però sí el sentit perquè per algo era el meu somni...

Em deia que ella no sabia si podia sostenir el fet de correspondre'm els sentiments o de sentir-se igual que jo o una cosa així.

Lo curiós és que en el somni no havíem parlat de que jo sentís res i en canvi ella ho donava per fet. Tot somiant ho pensava... I quina sensació tan bonica no haver de suplicar, no haver de declarar-se ni confessar perquè ja se sap. Clar que se sap, sempre se sap, en el fons. Quan sembla que hi ha feeling...ÉS QUE N'HI HA i punt. Vull una història en què per començar, no haguem de parlar de res. Acció!

Bé, tornant al somni, es donava a entendre que ella també ho sentia però que no es veia amb cor d'afrontar-ho.

Però en aquella situació, acabades de despertar i una a sobre de l'altra...ella ho sentia tan intens que tenia por, era aquella sensació de "ai, socorro, on m'estic fotent". 

M'ha encantat, en sèrio i m'ha sorprès. 

M'ha semblat super interessant, suggerent el que m'he dit a mi mateixa en somnis aquesta nit.

Gràcies G. per tenir el cabell tan suau, per dedicar-me els somriures més sincers, per abraçar-me aquell dia i per ser tan voluptuosa sense pretendre-ho, per donar-li un puntet a cada dia...i per colar-te en els meus somnis aquesta nit.

Ufff

Lo millor del cas és que a la realitat no és que m'agradi tant però m'agrada la  fantasia.

M'agradaria que algun dia passés algo o tinguéssim alguna conversa...però sé que no vull res amb aquesta persona...que curiós voler coses que no vols.

O voler coses només fins a un punt.

Per què ha d'anar tot lligat a ser "parella"? Jo vull ser una hedonista, una tastaolletes