L'altre adeu

En el món de la fantasia la nostra fantàstica abraçada dins del teu cotxe (gràcies, gràcies de nou) continuava amb petons a les galtes (com va ser) i continuava encara amb un petó als llavis mentre t'agafava la cara amb les dues mans tot amb cabells pel mig. 

Et faig un pico que tu mig respons per instint però et quedes molt estranyada i t'apartes, esclar (tot i que és molt curt i l'única diferència amb els petons a les galtes que t'acabo de fer és el lloc).

I aquí, tria la teva aventura, dues versions de la fantasia, digueu-me quina us agrada més. 

1) Jo em sorprenc de mi mateixa i de que hagi sigut tan fàcil i tan natural però també m'aparto perquè ni m'ho esperava, em tapo la boca i et demano perdó perdó perdó perquè això no tocava i potser t'he molestat. De totes maneres se m'escapa el riure i a tu també. 

Em giro, obro la porta del cotxe i surto...mentre travesso el carrer atabalada sento una veu que em crida.

Ets tu, esclar, em giro amb vergonya pensant que potser m'he deixat algo o jo què sé però després de  mirar-me un segon em dius: 

- M'ha agradat- i somrius de manera totalment indesxifrable.

No sé si ho dius perquè no em preocupi d'haver-ho fet o perquè t'ha agradat de debò...potser algun dia ens en farem més, de petons, oh, princesa, com t'enyoro. 

Engegues el cotxe i te'n vas. 

2) Em separo de tu i et miro somrient perquè aquest petó ha significat l'expressió de tot el que és aquest moment, de tot el feeling que hem tingut, de tot el que ens hem fet costat aquests últims temps i de tot el que hem compartit. 

Et miro fixament als ulls i no diem res. 

Em giro, obro la porta del cotxe i surto tornant-te a somriure.

Mentre travesso el carrer sento una veu que em crida. Ets tu esclar. Em mires seriosa i em dius: 

- M'ha agradat-  En aquesta versió de la fantasia la frase té un to de sorpresa, fins i tot suplicant. Potser faràs algun pas cap a mi perquè et torni a besar...qui sap. 

Em giro somrient i me'n vaig. 

Aquesta segona versió em fa sentir molt més poderosa. Vull ser la de la segona versió. Vull fer-li un petó i no demanar-li perdó. Que sigui ella qui em demani que n'hi faci més. 

Oh, princesa meva, et penso, et somio encara i t'enyoro.  Els passadissos em semblen encara més buits sense tu i sense els teus cabells, ja n'enyoro el tacte tot i que encara el tinc tan fresc des d'ahir. 

Quanta consciència en un moment, com em vaig agradar.

Avui he acomiadat altra gent fins al setembre i eren abraçades totalment insulses perquè només vull abraçar-te a tu tota l'estona, perquè el meu cos encaixa amb el teu millor que amb el de ningú. Ets una ossita. 

Si et pogués llançar un conjur...