Reina

 Avui em faig la reina.

Aparquem la història amb G. una estona tot i q la tinc al cor tot el temps...

I retrobem en D., potser no heu llegit res d'ell però podeu consultar el principi del blog...

En aquesta fantasia és festa major (ja va sent hora, eh?) i estem per allà tots escampats i barrejats, cap aquí i cap allà amb una birra a la mà. 

Com que en els últims temps pràcticament no ens hem vist, sí que és cert que hem perdut la connexió però jo ara estic molt diferent després d'haver transitat moltes altres coses i ell...doncs no ho sé, la veritat, ni m'importa. 

Però aquest dia de festa major fictici coincidim, tornem a xerrar, tornem a riure, tornem a mirar-nos i tornem a connectar (que allà estava) però jo no tinc gens d'ànsia i sí, conscientment em faig la interessant, em faig la Reina. I gaudeixo de la sensació de tenir-te al darrere, noto com aquesta nit t'he atrapat, com vols rossar-me, com vols estar al meu costat i em vas reclamant tota l'estona com tu saps fer. Em deixo fer. 

Tu et pensaves (que com ho sé? Doncs perquè és la meva fantasia i ho sé tot) que jo et deixaria de seguida perquè saps el que va passar, saps el que hi va haver sense haver-hi res i t'has quedat fotut de que ara jo em faci tant la interessant i estigui rient amb altres persones i et miri de reüll fins i tot defugint-te una mica. 

Però llavors ballem. Oh, ballem, quasi sense haver-ho previst i llavors sí que m'has guanyat, ja em fonc del tot i em deeeeixo, t'arrambo fort (sí, com aquell dia, l'únic dia que hem ballat i tan bé, ja saps...).

A la imaginació és fàcil...ens n'anem a un racó i em vols fer petons. Jo també vull, esclar, com no...però avui ho deixarem aquí perquè jo estic en un altre punt totalment diferent. Tenen una mica de gust de cervesa, els que més m'agraden...

Visca la festa major!