Imagino els moments després d'haver-nos estimat. Rient, fent-nos carícies, tornant a començar, parlant de tonteries...segur que m'explicaries coses molt interessants, tu que ets una dona de món, pel que puc intuir.
M'agradaria mirar-te, sentir la teva veu i veure com el sol fa formes amb les cortines. Sí, seria de dia perquè m'inspires llum. M'agradaria mirar la forma del teu cos. Aviam com ets?? A la llum del sol.
I m'agradaria notar com em desitges i com estàs flipada d'estar amb mi, i com fins i tot sembla que et fa una mica de vergonya.
Et trobo a faltar, ja t'ho vaig dir que em passaria...
Avui t'he tornat a clicar like a posts antics però tampoc has reaccionat de cap manera.
Et podria haver dit de quedar avui O ahir...però volia gaudir més dies de l'expectativa de tenir una cita amb tu. Encara la tinc. La deixo uns quants dies més amb mi.
2 comentaris:
Donar llum als dubtes , seria bonic i potser ho serà ! ;)
No la deixis molt de temps o quedarà en un no res.
Aferradetes.🤗
Publica un comentari a l'entrada