G.

 Senzillament aquesta dona no deixa de sorprendre'm. 

Pretenc sorprendre-la jo i és al revés. 

Hem parlat de poesia. 

Em fas la vida molt bonica, tinc ganes de plorar quan ho penso.

De cop penso que ho saps tot.

De cop penso que no en tens ni idea.

I mentrestant tiro milles i trobo camp per córrer. 

I mentrestant l'escalfor de la teva abraçada em dura tres dies. 

M'assalta la por de que de cop em paris els peus perquè no vull parar. 

M'assalten les ganes de continuar compartint amb tu la poesia de la vida, les ganes d'abraçar-te tota l'estona que et veig i, un altre cop, de trobar un racó per nosaltres...en alguns moments sento que tu també l'estàs buscant perquè trobem moments per estar soles, per estar a prop, per veure'ns, per trobar-nos i mirar-nos. Només això, i  també em fa por que s'acabin, que ens faltin oportunitats. 

Bona nit poesia meva del meu amor. Vaig a llegir-te una miqueta més.