Hi he tornat

 Avui he anat a la cita, sí.

Ha sigut TAN bonic. 

He pogut relaxar-me tornant a abraçar-la, tornant-ne a parlar, tornant a veure com somriu i es posa vermella amb les meves paraules, abraçades i petons. 

Li he dit "he vingut a abraçar-te". Ah! I s'ha incorporat com dient...som-hi. 

Nena, com et va el cor! M'ha dit. I sí.

Pot ser que estiguis més guapa des de que t'ho he dit? Li he dit. Noooo no no (resposta). Doncs deu ser la meva imaginació. 

Però ho està.

I més contenta.

I no ho dic jo sinó la companya de feina còmplice que, sense dir-li jo res, m'ha dit que ahir al dinar li feia la sensació que G. em buscava i que PER RES té l'actitud pròpia ni respecta la distància protocolària d'una persona que acaba de donar carbasses a una altra. 

El seu cos continua traint-la. Per molt que digui que no, i que no la lii. El seu cos diu i accepta una altra cosa. 

Una amiga seguidora del podcast, que diu que no arribem a la segona temporada sense un petó...diu que vagi anant a abraçar-la però de manera random, que la torni boja fins que m'ho supliqui. 

Jo la veritat és que no sé planificar-ho així però faré el que senti i intentaré espaiar les visites. Però després dels dos dinars necessitava abraçar-la un altre cop per no implosionar.

I ahir? Que entro al seu espai i em crida des de l'altra punta "necessito un favor!" I clar, se'm va escapar el riure...Era que li anés a mirar si un altre espai estava preparat però esclar...oi?

Avui a la cita se'ns escapava el riure per tot arreu...m'ha parlat entremig d'una altra cosa com per trencar el gel...i jo parlant en sèrio he dit d'una altra cosa...no me lies! I clar...hem rigut. No me lies, tornava a dir però és que no té credibilitat. Vol que la lii. 

Semblen capítols inventats però us prometo que passa de veritat. Al final mira, que algú ho noveli, siusplau. 

Ara, seguint la tècnica del meu amic, he de tornar a espaiar les visites fins que no pugui més. O sigui que demà res. Relax. I després cap de setmana, va. Buf.

Me tiene volando la imaginacion. Casi me atropellan cuatro veces hoy...si no coneixeu aquesta cançó, escolteu-la. Soc jo. I n'hi ha d'altres que també soc jo.