He interioritzat l'actitud d'AQUEST post.
Avui he coincidit 5 minuts amb D. (i dissabte crec que anem a un esdeveniment tots dos, també). I serà que estic com hipersensible al llenguatge corporal, com deia l'altre dia, però sento que em mira molt intensament o algo. Quan estic al seu costat em sento com molt interessant.
S'ha acomiadat fent un petó a tothom (quan potser no calia, tot i que tampoc és que fos surrealista) i a mi la última. I estava com fent conya i m'ha mirat i m'ha dit "un petó?" i m'ha fet un petó a la galta i una abraçada ràpida que a més quasi s'entrebanca i cau. Que era una miqueta...noi, tranquil.
També us ho dic, no penso fer res ni pressuposar res, si vol alguna cosa ja m'ho dirà EXPLÍCITAMENT. Que no tinc el txitxi pa' farolillos.
Pel que fa a G., dia de festa bastant tranquil amb la decisió de dir-li bastant coll avall tot i que, com deia als comentaris del post d'ahir...com que no sé si està més desbocada la imaginació o la realitat, ja veurem com va el dia perquè deu n'hi do, últimament.
Avui no em contestava els missatges que li enviava i després m'ha contestat pel privat un missatge que he enviat al grup. Mira tu, no li he contestat.
Apa, fins demà.
P. S.: potser convido N.P. a un concert. No puc convidar G. perquè és que vull veure el concert, sabeu?
8 comentaris:
Estàs molt a la expectativa, sembla ... ;) i jo, també ! jajjaaj quina intriga !!
Apa, una abraçada !!
Últimament veig que la comunicació visual no coincideix amb la verbal...
segur segur segur que prefereixes veure el concert? ;P
De vegades va bé esperar a què et diguin...😊
Aferradetes, somnis.
Ja...em faig intriga a mi mateixa
Veig que no...no sé, tu, tinc com un nivell alternatiu de precepció.
Mmmmm...com es podia imaginar, li he proposat. Però no li feia massa el pes el grup. No tinc remei.
Sí, quan es pot, és guai
Publica un comentari a l'entrada