...s'han passat avui 4 pobles.
Jo que volia que corrés l'aire, jo que m'he portat tan bé i que he NO anat ja dos dies a la nostra ex-cita...
Doncs avui ha dinat al meu costat i a sobre després he hagut d'anar a la zona fosca, en teoria sense ella, però al final ha vingut. Mmmmm...un altre cop no he dinat, un altre cop me n'he anat amb l'estómac en un puny...i com si res, tu.
Lo únic que clar...tristament...no l'he abraçat perquè ara no puc.
Que sexy, que dolça i que freda wah yeah.
Us he de dir que G. està molt contenta. M'encanta veure-la així.
Però em sento tan malament de no estar seguint ja al meu cor (que m'estava portant a l'hort), tinc un nus permanent a l'estómac, com si hi tingués alguna cosa clavada.
Trobarà a faltar que l'abraci? O li serà igual?
Avui unes quantes s'han fet una foto i l'han enviat al grup. Està tan bonica...i alhora amb la mirada tan trista...No sé, una altra cosa d'avui que tampoc calia.
Aviam, demà serà un altre dia, jo què sé.
Em dol molt posar distància però ho he de fer, sembla ser.
5 comentaris:
I si deixes fluir?
Vamos, és el que faria jo.
Mmmm, no ho entenc. El que flueix és que jo vaig tot el rato a tocar-la i abraçar-la i ella no vol el mateix...que ja t'entenc, eh, perquè fins fa 2 dies estava dient això però...
I des de quan no és pot abraçar a les amigues ???!! :P això si, sense arribar a empotrar-la, es clar !!
ànims !! ;)
Des de que abraçar-les et posa malalta
Publica un comentari a l'entrada