Poliamor

 Canviarem una mica de tema perquè de veritat...que quin cap de setmana més llarg. Se viene tostón.

Avui estava parlant amb una amiga (amb qui conscientment no he parlat de G., q ja em començo a ratllar a mi mateixa) de poliamor. Però no en el sentit de tenir 4 nòvios, sinó en la manera d'entendre les relacions, els vincles i l'amor.

Sembla com que amb la "parella tradicioanal" només puguis estimar a una persona i que a més acapari totes les formes d'amor, no només el sexe (que també penso...per què?) sinó tots els afectes siguin susceptibles de sentir gelos...ai, coi, redacto fatal, no m'ho tingueu en compte, sabeu que estic trastornada. 

O sigui, ahir vaig quedar amb N.P. i tot i que la conversa ja va ser com amb molta més confiança i ja no semblava una cita, sincerament us ho dic que és que és una dona atractivíssima! I és que en menys de no res cauria als seus peus, si ella volgués, esclar. Tot i sentir-me exactament igual d'enamorada de G.

Vale que estic en posició de que no ha passat res amb cap de les dues però penso...no és això possible? Per què una sola persona ho ha d'acaparar tot? Si em liés amb G., no podria continuar admirant N.P. i si es donés el cas, també liar-m'hi? M'ho pregunto, eh? Per què una cosa hauria d 'anul·lar l'altra? Potser sa lluna coneixerà la frase de "l'amo no sigueu gelós d'una fruita que no es gasta, tant és si un altre la tasta mentre n'hi hagi per vos". Doncs això. Estic explorant això, espero poder explorar-ho més a fons...ja m'enteneu. 

I també estic explorant per què la gent té tanta mania en ser hetero. M'explico.

Quan has estat educada per ser hetero (com totes les persones de la nostra generació) perquè senzillament no t'oferien cap altra opció ni la veies ni res...doncs ha quedat dins el teu cervell que això és el que ÉS. 

La meva teoria és que tu mateixi et crees una barrera de "lo correcte" o "lo que és". L'atracció sexual se sent cap a persones de l'altre gènere. Si en sents, doncs guai, continues i ja està però si de cop sents atracció per una persona del teu gènere (o de generes alternatius...aquí ja s'obriria un altre ventall) la meva teoria és que NO LA IDENTIFIQUES com a tal, et penses que és admiració o jo què sé i realment en aquell moment no la sents. Si algun dia sents una atracció molt forta (com em va passar a mi) se't trenca la barrera i dius ah, d'acord, es veu que també puc sentir això i se t'obre un món de llibertat. 

Per això de vegades la gent acaba fent coses rares i tenint relacions ambígües i plenes de malentesos. Segons he pogut parlar amb N.P. té clarament aquesta barrera però li agradaria poder-la trencar (hetero a la defensiva) però també vaig estar parlant amb una altra amiga del mateix tema i totes dues em deien és que a mi una dona em pot agradar però no m'atrau. Perdona? Doncs llavors no t'agrada o sigui...aviam, és que no ho entenc!

A mi em passa, per exemple ara, amb la gent molt més jove que jo que puc pensar que son guapis o boniquis però no diré que m'agraden si no m'atrauen...no és agradar, llavors. I si és agradar llavors és que t'atrau...ai mira, jo què sé...suposo que cadascú ho sent a la seva manera però m'encanta parlar-ne amb cadascú de com cadascú ho sent.