Dissabte

 ...

Jo que volia desconnectar...M'he portat tan bé que avui pensava que ja portava dos dies desconnectant (o sigui, que ahir a la tarda ja comptava com a un dia i avui el segon...).

I va i m'envia una foto de EL LLIBRE a les seves cames amb la frase "per fi". Que per fi se'l llegeix...vol dir. 

Això després de l'episodi d'ahir...m'he d'esforçar molt per pensar que no vol dir res (per no posar-me més nerviosa). Que no vol dir necessàriament el que jo vull que vulgui dir, vaja. 

Lo bo és que estic tan contenta que enlloc d'estar més nerviosa, estic més tranquil·la. Perquè sento que ella ha fet un pas. 

Perquè vull que sigui dilluns a la nostra hora per preguntar-li que què li ha semblat.

Perquè m'ha enviat la foto per dir-me que el llegeix en plena consciència de que li he regalat jo. Que el que diu el llibre és de part meva? No ho sé. 

Tenim els nostres secrets, la nostra intimitat. Ai, és que és tan bonic!

Encara penso que potser em fotré l'hòstia santa de la meva vida...però m'és igual perquè no puc fer res per deixar de viure això que estic visquent. 

Quan he vist el seu missatge...jodeeeeer. M'he quedat un munt d'estona sense ni saber què contestar. 

Es pot dir tant en tan poc? Per fi. Dues parauletes tan curtes, tu. Miro la foto de les seves cames esculturals...si quasi no es veu res, només els pantalons! Però per això m'encanta. 

Si avui a sobre m'acompanyés un somni...aviam què em diu, al proper. 

Avui he quedat amb N.P. (val a dir q G. ho sabia...no ho trobeu interessant, això també?) i ha sigut molt interessant, també, tot i que estic tan enamorada...que avui ha sigut d'amigues per les dues parts, però igualment super interessant, m'encanta molt haver-la conegut. 

Perdoneu, no estic deixant gens d'espai a la imaginació però us podeu imaginar que el que explico és imaginació perquè bé ho sembla.