Ventall

 Sort que el meu cervell m'està fent cas.

Bé, m'ha costat 2 o 3 dies i pidolar-li una abraçada (dient-li que en tenia unes quantes d'acumulades) però crec que estic en el modo correcte. 

Gràcies cervell per fer-me cas. 

És que no i punt. 

Torna a ser un somni i una fantasia. 

Que no me la trec del cap? Obvi, però de manera diferent. 

Igualment us diré que em fa una mica de suport enviar-li missatges xorres sobre la calor que fa a P+ i que m'he vist amb cor de tornar-li a dir a N.P. de quedar. 

Que li faig miradetes i complicitat a NC. i que també quedaré amb M.C.

Ah, i que avui era un d'aquells dies en q J. em mira tan a prop que em posa una mica nerviosa.

Tot això (excepte G.) m'és igual i és com q  no em condueix a res però almenys em distreu i sobretot demostra que estic un altre cop en vereda. 

Sí, potser hauria d'afegir gent nova al ventall però de moment es nota el canvi de mood. 

G. continua sent la princesa del meu cor i em ULTRADESFAIG amb ella però fins aquí hem arribat. Em desperta un amor i una tendresa infinits. I adoro a la còmplice que m'està salvant la vida.