Boja

 Bueno, bueno...portem una tonteria a sobre...

G. està com una adolescent tot el dia amb les risites i el cachondeito. No sé com descriure-ho, ens hauríeu de veure per un forat, és tot el rato, avui des de que m'ha enviat un missatge per dir-me que ha vist el meu cotxe a l'autopista, m'ha pitat mentre jo aparcava i ha vingut a fer el cafè amb mi; passant per quan hem estat xerrant sobre uns temes decoratius amb molt entusiasme, fins que li he deixat un missatge dient-li que té uns ulls preciosos...

S'ha passat tota l'estona que he estat amb ella enriolada i despistada i anava dient, m'esteu liant, m'esteu liant, com a l'aire i m'esteu estressant (quan ningú ho estava fent, excepte la meva presència). Hi ha una energia allà INNEGABLE. 

Al final, després d'aquest panorama jo estava de MISTU màxim i he hagut d'anar-la a abraçar, esclar i li deia: 

- G. , què hem de fer??

I ella jijiji què hem de fer, què hem de fer...i esclar, no contestava res. 

M'ha tornat a fer la cobra (tot i que jo no tinc intenció de fer-li cap petó als llavis -no per falta de ganes-)  i li he dit "va, no em facis més la cobra". 

No en podem parlar ja més explícitament. 

I després com si res, i marxo i em fa un somriure que EM MATA. 

I vinga, així fins dilluns, aviam què tal. 

Boja em té, ja ho deia jo des del principi. Boja!