Buf.
Li faig un petó (a la galta) i em queda la galta encesa durant una hora.
No em puc arribar a imaginar què passaria amb la resta del cos. Combustió espontània?
Avui ha sigut un dia molt bonic (sense haver passat res de l'altre món) dels que em fan la sensació que amb això aguanto la resta del dia i de la vida.
Ha dinat al meu costat i quan ja havia acabat s'ha posat de costat amb els peus tocant a la meva cadira. Aquest contacte indirecte ja m'encén també.
El meu àlias es convertirà en MISTU.
M'adono que realment la tracto com a la meva amant platònica. És a dir, no li faig res (a part de petons a les galtes i abraçades) però no dissimulo ja que és la meva persona especial i vull dir-li tot el rato. I em fa la sensació que li agrada tenir-me aquí.
Si totes dues estem bé així, seguim.
6 comentaris:
Què bonic i quin perill, vosaltres dues juntes..... el MISTU i la G(asolina) !!!
Una abraçada ;)
Tot explota pel cap o per la pota...
hehehe... què oportú l'Artur!.😅
M'agrada veure com et sents.
Aferradetes, nina.
jaja Mistu! Això em va passar una vegada també, el que al final es va encendre, i quasi explota tot. Bé, va explotar a saco.
Les altres vegades no m'ha quedat més remei que aguantar-me, com et passa a tu ara... em sento tan identificada amb els teus posts! https://maximizandomientropia.blogspot.com/2012/08/la-ultima-vez.html
Sí, ha estat inspirat jeje
Bufffff
Publica un comentari a l'entrada