No sé què dir.
Sabeu que vaig de dalt a baix i de baix a dalt i així.
Avui l'he abraçat com feia molts dies que no feia...i llavors m'adono de tot el que vull i que no tinc.
Li he xiuxiuejat "bonica" mentre li feia petonets a les galtes i vull seguir i seguir tant i tant i tant...que em fa mal.
Sí, tot i que digui que no, tothom sap que en el fons això em fa mal i me'n farà.
Només espero trobar un camí per transitar-ho el millor possible.
Demà li vull dir (a la noteta) que el món em sembla molt més bonic quan ens podem abraçar.
Però de tot el que li dic no rebo cap retorn ni res i al final em frustro, tot i que em deixi fer i em digui que així està bé...si jo estic bé...però i si no?
Al final també li hauré de dir , com vaig veure ahir en un vídeo d'una sèrie. Un que li deia a una altra que ja estava cansat d'intentar conquistar-la. Em cansaré, aquest serà el desenllaç.
Després sabeu que em diu qualsevol cosa i això remunta però avui...
Avui necessito descansar de tu, bonica meva. Dolços somnis.
4 comentaris:
Si et fa mal... deixa-ho córrer. Fa mal aconsellar quan no es tracta de tu mateixa, però et vaig dir que estava bé, mentre no et faci mal.
Potser un descans et vindria bé...
Aferradetes, somnis.
No ho dic per a que fassis algo que et fa mal, pero potser pel mal que sigui inevitable com quan no pots deixar d'apropar-te a algú o sembla casi imposible serveix: el mal/dolor, potser no es lo pitjor, potser encara es pitjor no viure la veritat, potser ens fa més plens viure la realitat, que una felicitat que eludeixi la vida. Potser ens han fet pensar que el no patiment es el bé mes preuat i lo que mes plens ens fará sentir i potser la veritat está per sobre (sempre que es pugui/ens sentim capaços de escullir.) Ni que ojalá trobis tot junt:)
Exactament així és com em sento. Em fa mal però és inevitable per viure aquesta història. Ara, masoca tampoc soc i em cuidaré. Jo també tinc a dir...Per mi és totalment pitjor el que dius de no viure la vida i no eludir la realitat. exacte. Gràcies
He de trobar un equilibri...un descans és una bona opció. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada