Retrocedir

 En aquests moments sento que necessito retrocedir perquè m'he tornat a declarar, tot i que ja ho faig cada dia.

M'ha demanat si havia vist nosequè i li he dit que no perquè quan entro allà només la miro a ella i li he dit si podíem ser amants platòniques però només de sentir la primera paraula li ha entrat riure. Ens estàvem abraçant i així hem seguit. I ens hem tornat a abraçar. 

No es pot abraçar així i dir que no. 

G., potser algun dia t'adonaràs del que està passant. No descarto que llavors ja sigui massa tard. 

Però no dubto que està passant. 

Tu tan freda i tan serena...i tan tova i tan abraçable i petonejable. Ens hem quedat tan a prop quan hem desfet l'abraçada...com mai.

No te n'adones?

Demà reconcentro tota l'energia en el missatge que cada dia t'envio i retrocedeixo, si puc perquè necessito agafar aire. 

Demana. Demana! Demana'm que pari, demana'm que continuï! Demana'm que torni si no vinc. Demana'm que t'abraci. Demana'm que fem l'amor tot i que et sembli una cosa impossible. A mi no m'ho sembla i hi ha un huracà dins meu que es veu que no pensa deixar de lluitar per aconseguir-ho. No soc jo, eh? És una mena de força tel·lúrica (tot i que no sé què vol dir). 

Em deixo portar però em cuido. És com si estic fent raffting però amb casc. 

Bé, jo què sé, que això és la vida i em sento viva. Anem fent.