Salvadora

 Jo pateixo el síndrome de la salvadora, tot i que en soc conscient i intento no actuar segons els seus designis, me n'estic sortint força bé. 

Ja sabeu...allò que vols salvar a tothom i en concret de qui t'enamores. 

O sigui, tinc com aquest impuls dins meu però penso que bastant controlat.

De totes maneres, em fa la sensació com que una part de mi voldria salvar G. però en realitat és ella qui em salva a mi. 

Una amiga sàvia em deia avui que clar que sí ,que endavant, que les històries s'han de viure. No em deia pas que acabaria bé ni que era genial. Però em quedo la frase. És el que dic resumit en una frase molt curta: les històries passen per ser viscudes, no esquivades, les històries s'han de viure. 

Amb G. sento que com més clar li dic tot i més li tiro els trastos tot és més fàcil. Aparentment hauria de ser el contrari però no. 

I al meu favor diré que també m'és més fàcil desconnectar i controlar l'ansietat tot i sent la situació exactament igual.

Vinga, avui dia de tirar-me floretes a mi mateixa, au. Encarem bé el cap de setmana, va!

Per cert, m'he trobat de cara pel carrer a N.P. i ha sigut tan bonic i natural avançar cap a ella per abraçar-la molt fort. Aviam si aconseguim veure'ns tal com hem dit. També em salva.

Gràcies G., gràcies N.P. I gràcies també NC perquè no passa absolutament res però em mira molt profundament als ulls, riem molt i m'encanta el seu somriure sorneguer i la manera que té de parlar. I almenys entre totes m'aneu salvant. Gràcies, gràcies 🙏. Bec de la vostra energia que es retroalimenta amb la meva, visca el poliamor platònic. 

Aquest matí he tingut un altre (de tants) moments de connexió còsmica amb G. Jo m'havia pintat una cosa a la mà amb boli i he pensat: mira que mono...m'ho podria tatuar. I a mig matí veig que m'està mirant la mà atentament i em diu: és un tatoo? No tenia res a veure amb ella el que m'havia pintat però si m'ho tatuo, durà la seva essència pel moment vital en què s'ha esdevingut, també. La meva bonica salvadora salvada.