Seguim...

 Com era d'esperar...avui hem seguit igual que sempre. 

No sé si les nostres converses serveixen per tancar alguna cosa o per afegir més llenya al foc. 

M'adono que estic aprenent unes quantes coses i arribant a unes quantes conclusions. 

Avui he demanat a la meva ansietat que em deixi en pau, que jo el que vull és gaudir del que hi ha i sí, no prendre'm-ho tant a la valenta. 

He pensat que no vull tenir por de G., que vull estar en confiança i en intimitat com ens fa tant de bé. 

Que m'ha manifestat que així està bé? Doncs continuo així, no tinc per què reprimir-me (excepte el que sé que no vol, esclar). 

També m'agradaria saber per què està tan bé perquè tampoc és una situació en què la gent s'acostumi a sentir còmoda.

Ella em vol aquí i jo vull estar aquí, així que...tal para qual. 

Va riure, però el que estem fent és fer-nos amants platòniques. Remarcant la segona paraula. 

M'agradaria sortir de l'estat de yonki perquè és que és tal qual que quan tinc la meva dosi d'intimitat i mimos amb ella se'm passen tots els mals. 

Avui m'ha explicat que havia somiat amb un pavo i jo l'anava burxant i ella posant-se vermella. Al final li he dit que aviam si m'hauria de posar gelosa...

Ah, ah, bueno, perdoneu, perdoneu. Però es veu que ja estic practicant això de no prendre'm-ho tant en sèrio perquè no us estic explicant el que ha passat avui i és que ELLA m'ha deixat una noteta A MI!!

Quasi em desmaio. Vale, pot ser que per això també sigui que estic com tan bé. És un dels dies que ploro de joia perquè tot és tan bonic. 

Peeeeeeerò...no he d'interpretar això com un senyal de que sí sinó simplement que vol que estigui bé i efectivament, tal com diu, vol que seguim així. Doncs així seguirem. I aconsegueix que estigui bé. Sembla una idiotada el que diré però en realitat em sento tan estimada...(dintre de que no em pugui oferir tot el que jo vull).

Les meves amigues i les seguidores del podcast estan totes quasi ja d'acord amb que no m'hauria de donar tanta bola...però ho fa. I sabeu que jo estic encantada. 

Perquè ho vull transitar així, perquè ho vull viure, perquè ho vull travessar però no en el sentit d'estar ja a l'altre cantó sinó en el sentit de passar-hi a través. Que hi hagi el que hi hagi, lo bo, lo dolent, el que ÉS. Això és la vida ara per mi.