Convicció

 Estic convençuda. No puc pensar que és d'una altra manera. Per molt que ho pensi. 

Aviam, m'explico, per molt que vegi que la lògica em porta per un altre camí o sàpiga la teoria o m'intenti convèncer tothom i jo mateixa del contrari no puc deixar de tenir aquest pensament que ara diré.

És com una creença limitant però en positiu. Bueno, o no. Però em refereixo a que no puc sortir d'aquí i el fet de creure-ho em condiciona. El que no entenc és per què les creences limitants negatives es compleixen el 100% de les vegades i les positives no...aquí em falla la filosofia...

Bé, deixo anar el que crec profundament com si ho tingués gravat a foc: 

No tinc proves però tampoc dubtes que t'atrec i alhora et faig por perquè et veig i et sé. 

Perquè sé el que vols i el que desitges en el fons.

Perquè soc la part de tu que vols negar i amagar.

Ho sé i punt. T'entenc. 

Ara només he de contenir això. Viure amb això...i actuar en conseqüència.

No sé com.

P.S.: G. continua amb la llei del silenci absolut. Jo li vaig enviar un missatge que va tenir tot un dia sense obrir i que mai m'ha contestat. Li vull dir coses però no ho faré si no dona senyals de vida; entenc que no vol. Tot i que últimament dubto molt fortament d'entendre les coses que passen.  Així que res. Potser ens veiem la setmana que ve. Potser no. Si no, l'altra segur. I aviam.