Estic convençuda. No puc pensar que és d'una altra manera. Per molt que ho pensi.
Aviam, m'explico, per molt que vegi que la lògica em porta per un altre camí o sàpiga la teoria o m'intenti convèncer tothom i jo mateixa del contrari no puc deixar de tenir aquest pensament que ara diré.
És com una creença limitant però en positiu. Bueno, o no. Però em refereixo a que no puc sortir d'aquí i el fet de creure-ho em condiciona. El que no entenc és per què les creences limitants negatives es compleixen el 100% de les vegades i les positives no...aquí em falla la filosofia...
Bé, deixo anar el que crec profundament com si ho tingués gravat a foc:
No tinc proves però tampoc dubtes que t'atrec i alhora et faig por perquè et veig i et sé.
Perquè sé el que vols i el que desitges en el fons.
Perquè soc la part de tu que vols negar i amagar.
Ho sé i punt. T'entenc.
Ara només he de contenir això. Viure amb això...i actuar en conseqüència.
No sé com.
P.S.: G. continua amb la llei del silenci absolut. Jo li vaig enviar un missatge que va tenir tot un dia sense obrir i que mai m'ha contestat. Li vull dir coses però no ho faré si no dona senyals de vida; entenc que no vol. Tot i que últimament dubto molt fortament d'entendre les coses que passen. Així que res. Potser ens veiem la setmana que ve. Potser no. Si no, l'altra segur. I aviam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada