Hiperempatia

 Avui m'identificava per tercer cop amb el que podies sentir tu. 

Potser, qui sap, perquè gairebé lo únic que sé del que sents és que vols que jo estigui bé. No està malament per ser la única cosa que has verbalitzat. 

Bé, doncs la tercera cosa que pensava que potser sentiries tu és aquesta. 

Jo avui estava al pou. I per estrany que pogués semblar-me a mi mateixa, no tenia ganes de compartir-ho amb tu. Per una estona he pensat que no tindria ganes de contestar-te si m'escrivissis de bon rotllo, que no volia barrejar la merda amb tu. Que jo volia que tu fossis la cara lluminosa del planeta, i no la fosca. 

I llavors és quan he pensat que potser també és el que et passa a tu. 

Tot i que en realitat he de deixar de pensar en tu i pensar en mi. Deixar de pensar què et passa a tu i preocupar-me de mi. Deixar d'intentar entendre't i descobrir-te perquè està clar que tu no vols això, o sigui que un respecte. 

En fi. Que estic cansadeta de ser hiperempàtica. 

Seguim.