Hi ha una lluita aferrissada dins del meu cervell entre:
- G. està tan tranquil·la i ni se'n recorda de mi.
- M'enyora tant com jo i un dia d'aquests tornarà a caure als meus braços plorant.
Suposo que necessito les dues versions per sobreviure.
En alguns moments tinc tant de mono d'ella... però després recordo que realment...la droga no em donarà el que necessito.
Em sento terriblement traïdora i infidel quan penso que estaré amb algú que no serà ella. No tindrà els seus cabells, les seves mans ni farà la seva olor. No tindrà la seva història i potser les seves llàgrimes no seran igual de salades.
Penso constantment: que em digui algo! Nonononono
Que demà em vagi un altre cop al darrere! Nononononono
Que doni senyals de vida (l'únic: ha canviat la seva foto del perfil i ha vist les meves storys, com sempre) . Nononononono
Que dur és desenganxar-se...
Has vist, amor? Que trist estava avui el Montseny!
1 comentari:
De vegades fan falta més de dues versions per triar la bona.
Aferradetes, bonica.
Publica un comentari a l'entrada