dimecres, 7 de desembre del 2022

Reclamar-me

 Avui em reclamava, esclar. Ja m'ho pensava. Per una banda em fa sentir bé, però per una altra no ho vull perquè si ella no em pot correspondre jo tampoc. No sentim el mateix.

De totes maneres no puc parar d'imaginar -me que pensa en mi. Bé, per imaginar que no quedi, no?

Em miraves de lluny, des de darrere...buscant la nostra complicitat perduda. Ho sé, nineta, a tu també et fa pena però hauràs de passar-ho igual que jo ara que t'he deixat.

Em fa tant de mal retenir-me, anar en contra del que desitjo...però sé que no és el camí, que ho sembla però no em porta cap a on desitjo, en realitat.

Ahir imaginava que de cop sortien els seus sentiments i em deia que em trobava a faltar i em feia un petó. Però em deia que allà no i quedàvem, per anar a sopar, una cita i el desig creixia i creixia encara més i ens fèiem petons al cotxe com en una peli dolenta de sobretaula.

I mentrestant doncs a plorar una estona cada dia i a esquivar-la.



1 comentari:

sa lluna ha dit...

Cada dia que passi... ploraràs menys.

Aferradetes, somnis.