Dualitat

 Avui em sentia com dues persones en una. I també m'ha vingut a la imaginació que podria ser com es sentís ella. No que sigui a la realitat, sinó com a fantasia.

Vull aclarir que aquest no és un blog sobre com portar bé i amb salut les relacions amoroses. Només son els meus sentiments. Tan bé o tan malament com són en cada moment. 

Doncs bé, les dues persones en una que avui habitaven en mi eren aquestes: 

-Persona 1 estava més o menys bé, sent una persona funcional, activa i fins i tot alegre. Dient frases, resolent coses i pensant què farà per sopar. Amb ganes d'anar a dormir i descansar o pensant en fer la rentadora. Sentia que això  anava com amb el pilot automàtic i que funcionava prou bé però qui estava sent jo en realitat era la

-Persona 2 que encara està tristíssima i sent un buit a dins per no poder estar d'amants amb G., per haver de renunciar a voler-me comunicar amb ella (ja no tinc ganes de dir-li bon dia cada dia). Mirant compulsivament les dues-centes mil fotos que ens vam fer totes a l'esdeveniment d'ahir (no sé què ens passava...tanta adolescència suelta...) per veure totes les expressions de la seva cara, totes les formes del seu cos i el seu cabell que ahir no portava rentat (cosa que ja denotava que no tenia un bon dia. El seu cabell parla per ella). 

El que em fa identificar-me amb la fantasia de que ella es senti igual és el fet que la persona 2 no fa res. No pren cap decisió ni actua en conseqüència. Per exemple, ens vam fer una foto totes dues. Està al seu mòbil. No li demano que me l'envii. Ella tampoc me l'envia. 

Estem sent la persona 1. Jo per força. Ella no sé per què. 

No sé si ha parlat amb la meva amiga amb seny. Tampoc ho vull preguntar. 

És com estar enamorada en secret per mi mateixa. 

És bonic pensar que a ella li pugui passar el mateix. 

Avui li explicava a una amiga (seguidora del podcast) i no sé per què he dit que mentre G. i jo ens abraçavem plorant al lavabo (una altra fantasia feta mig realitat: buscar racons on amagar-nos juntes. En la fantasia no era per plorar, era per fer altres coses) jo sentia que era tan EN SÈRIO. Em va sorprendre sentir-me així. I saber que em vaig sentir així quan ho he dit en veu alta. 

Estic aprenent tant de mi, de les relacions. De què sí, de què no...jo què sé si mai ho podré aplicar a alguna altra relació però sento que almenys d'aquesta, vaig aprenent. 

Bé, sí que tinc ganes de dir-li bona nit però esclar, no com a amiga. I com que estic en el paper d'amiga doncs no li diré. Bona nit amor, has pogut descansar? Que tinguis dolços somnis i descansis profundament. Un petonet. Sí, això li diria la persona 2. Però ara soc la 1.