Visió

 Us vull compartir la visió que tenia l'altre dia de la meva història una amiga amb qui parlava que no és seguidora del podcast, no hi parlo gaire sovint i no sé quin coi de dia vaig parlar-hi però està convençudíssima que G. està tan enamorada de mi com jo d'ella tot i que jo li anava replicant: però que m'ha dit que no. 

Però la meva amiga només em deia coses segons la seva visió dels fets, esclar. 

I era molt bonic, tot i que no m'ho cregui. Avui viuré en la fantasia dels ulls de la meva amiga. 

Em deia que G. li feia molta llàstima per tot el que s'estava perdent pels seus prejudicis, per no deixar-se portar i per no voler viure aquesta història que se li presenta. 

Em deia que G. se'n penediria molt de temps i que pensaria sovint en mi i en tot el que no va viure. 

Em deia...no sé, com que si estàs enamorada i no fas res ets una covarda i no estàs vivint la vida (no recordo les paraules exactes, però la idea era aquesta). 

Em deia que G. i jo podríem aprofitar ara que jo tinc un pis per mi sola per estar juntes, ni que fos com a "amigues" -falses- .Tan de bo! Però això no puc ni gosar imaginar que fos real. 

G. està inabastablíssima. I d'aquí no sortirem.

Sí, em venen moltes ganes de trobar una altra persona amb qui il·lusionar-me però alhora noto que no tinc il·lusió. 

La meva princesa trista...de vegades penso que m'he enamorat de la seva tristesa i que per això estic tan trista, que ploro pels meus ulls les llàgrimes de la seva tristesa. 

Segons una altra amiga, només és una qüestió de calendari. Arribarà el dia en què se m'hagi passat i punt. 

No li he pogut dir bon Nadal. Ni ella a mi, esclar. 

És tan trist i romàntic alhora tenir un amor impossible per Nadal...

En fi, gaudiu de la il·lusió els que no la tingueu posseïda per la tristesa pròpia o d'altri com jo. 

Malgrat tot, la meva "persona 1" continua més o menys anar fent. Diguéssim que "bé". Doncs apa.