Engrunes... sí, però m'he adonat que el que no accepto són engrunes de contacte físic. És el que em fa mes mal. Estic pensant que la setmana que ve, abans de marxar de vacances G. potser em voldrà fer una abraçada com a tothom però jo no vull. Jo vull una abraçada de les nostres o res. Com la del dia que ens van pillar. Com la del dia de la última nota. O res. Fugiré.
Són les meves condicions.
Engrunes de connexió emocional? Les necessito per continuar endavant. Perquè no puedo vivir sin ti, no hay maneraaaaa... Necessito aquest vincle per sostenir-me.
Tinc tantes ganes de passar-m'ho bé amb ella...vull deixar el drama PERÒ si puc tenir aquesta connexió i passar-m'ho bé AMB ella. Vull que s'ho passi bé. De fet encara la vull emborratxar.
No sé, avui ho veig així.
No sé què passarà a les.vacances. Si rabiaré d'enyor, si estaré tranquil·la, si podré elaborar alguna cosa...si hi voldré parlar, si no...
No sé què passarà a la tornada. Si haurem perdut alguna cosa, si l'haurem guanyat...si estaré trista o contenta...ella continuarà freda com el gel. Doncs val, Frozen.
1 comentari:
Passar-t'ho bé AMB ella... això depèn de dues per realment passar-s'ho bé, no creus?
Aferradetes, que no ens manquin mai.
Publica un comentari a l'entrada