Demà...

 Sí sí sí...no volies caldo? Dues tasses. Diem aquí.

Avui s'acaben els meus 4 dies de repòs (interromputs per l'aparició de la lluna...) i demà Sant tornem-hi...

Em sento molt diferent perquè no tinc ganes de dir-li res, ni de buscar cap excusa per estar al seu costat. És més, li he de demanar una cosa que m'ha de portar i no vull enviar -li un missatge perquè hi pensi. No. Perquè totes aquestes petites cosetes ara em fan mal. No puc dir que no hi parlaré perquè serà mentida però lo just i lo que em trobi i prou.

Ahir quan me la vaig trobar m'acabava de comprar una cosa i li vaig ensenyar. Després, no per ella, tenia ganes de compartir-ho a les xxss però no ho vaig fer. Ara soc jo qui no vol que es pensi que ho faig per ella. De moment no et riuré més les gràcies...

Amb tota la pena del meu cor? Sí, però també amb tota la dignitat.

D'altra banda el meu cervell s'entossudeix a imaginar i imagino que escolta les nostres cançons, totes les que han anat conformant aquest nostre petit món. I que troba per allà el llibre que li vaig regalar alguns poemes del qual anaven a les notetes. Ho imagino però m'és igual. Que en faci el que vulgui. Igualment mai ho sabré.