Amistat vs amor

 Fa temps la meva psicòloga em va dir que com és que tenia tantes amigues i en l'amistat m'anava tan bé i tot era tan fàcil i fluid i mai tenia frustració respecte a aquest tema...i en canvi en l'amor era tot el contrari.

Encara no ho sé però en intentar ser amiga de G. (per conservar la meva salut mental i poder sobreviure) estic observant coses. Semblances i diferències. Quan penso algo d'ella, ara, ho intento comparar amb alguna altra amiga, què pensaria? Què esperaria d'ella? Què em farien pensar les seves reaccions?

Per exemple. Ahir li vaig enviar aquell àudio explicant-li el que m'havia passat a G. i també a una altra companya. Doncs l'altra no m'ha contestat. Us penseu que m'importa? Sota zero. Estic tan tranquil·la pensant que ja en parlarem quan ens veiem, quan sigui, que si no l'ha escoltat serà perquè no ha pogut o se li ha oblidat però que tot i així  ja ho farà o bé li explicaré en directe i pateixo sota zero. 

Com no m'hagués contestat G....ehem, us ho podeu imaginar, oi? Lo de dalt hauria baixat a baix. 

Conclusió: a l'amistat se li exigeix molt menys, se li tolera molt més, se li donen més oportunitats i camins alternatius...i continues sent amic, diguéssim, no arribes ni a tenir un conflicte. Bé, almenys a mi em passa....que hi ha gent que també és molt possessiu i exigent amb els amics. 

També sento molta pressió social de que als possibles ligues no els hi has de deixar passar ni una. Si li envies un missatge i no et contesta, CREU I RATLLA!! Fuig!! 

Bé, no sé quina conclusió extreure de tot això...no ho entenc però aquí hi ha algo que no em quadra. El que sí que sé és que G. ha de tendir a amistat i aplicar els filtres corresponents i no m'he de sentir que m'estic arrastrant (sí, perquè arrastrar és pitjor que arrossegar) perquè llavors també em passaria igual amb els altres amics i no em passa.

També serà que en l'amistat confio al 100% perquè rarament m'ha fallat, al revés, sovint em salva la vida (per no dir sempre) i en l'amor no hi confio gens perquè m'ha donat pel sac des de que tinc ús de raó. 

Avui he estat TAN bé tot el dia!! A que sembla mentida? Sé que és gràcies a haver recuperat una miqueta la connexió amb ella però tot i així, no sento que estigui com "esperançada" de que això conduirà enlloc. Simplement he estat bé al marge d'ella. O sigui, ella estava com col·locada dintre meu i per tant podia gaudir de la resta de la meva vida. Wah...quin gustasso. Continuem per aquí, no?

Ah, a P+ li he dit que sí, que quedem, tu, que es moguin coses, que peti tot (menys G., ella que continui en pau).