Veure't i...

 Aviam...vàries coses...

Primer, que a vegades em sento idiota perquè aquest matí m'he llevat fatal i és que ha sigut veure G. per la rendija de la porta (abans d'entrar comprovo si hi és per mentalitzar-me...) i veure-la tan bonica (com és) amb el cabell rentat i una onada de la seva olor que m'ha donat com una bufetada i se m'ha passat TOT de cop. Serà possible?

Després ha sigut un dia bastant normal però m'ha passat una cosa que no tenia res a veure amb ella. M'he adonat que li volia explicar. Que necessitava explicar-li A ELLA. O sigui, tinc altres companyes amb qui tinc confi i també ho he explicat a algunes altres però necessitava explicar-li a ella, que em donés LA SEVA visió, compartir-ho, sentir LES SEVES paraules.

I com que sembla ser que és impossible que ens veiem i parlem de no ser que la busqui pels racons, cosa que no puc fer per altres motius...doncs abans de marxar li he enviat un missatge des del vestidor al menjador (on era ella) dient-li que li volia explicar una cosa (i un breu resum perquè no es pensés que era res d'ella) i que després li enviaria un àudio. 

No ho he fet expressament, en sèrio però sembla que l'univers hagi confabulat perquè a) no ens veiem ni en pintura durant el dia i b) que recuperem la nostra intimitat i comunicació fora de la llei. 

Mmmmm, cal? No m'animeu! O sigui...

No hi ha res que em pugui fer sentir millor que aquesta mena de secrets entre nosaltres, aquesta mena de vida paral·lela de la resta només nostra, encara que sigui parlant de coses normals de la vida. Com fèiem al mes de juny, al principi, quan jo pensava que ella era inabastable i que estava feliçment casada (ehem...) encara que tot i així m'estranyés ja molt la seva actitud de deixar-se fins a l'infinit. 

Doncs vull tornar allà i després anar per un altre camí. El de l'amistat, suposo. L'altre dia sentia que l'amistat és la forma més superior d'amor perquè no té tantes exigències com la parella, a un amic li toleres mil vegades més coses que a un ligue, per exemple, tens infinita més paciència i confiança. Bé, almenys a mi em passa. 

Doncs encara que simplement la seva olor ja m'arregli el dia i la vida, prefereixo que siguem amigues i compartim aquest vincle que no puc deixar anar. Necessito estar vinculada a ella d'alguna manera. 

No sé què passa, en sèrio. Suposo que és el moment vital, també, que estic més tova i inestable però coi, mira que m'han donat carbasses a la meva vida (potser massa? Eh? Ehem) però és que aquest vincle tan fort de la vida i com a persona l'he sentit poques vegades, us ho dic en sèrio. Parlo tant de parelles com d'amors platònics. Recordo la M.de V., de qui estava COLADÍSSIMA i q la veia i plorava de TANT que m'agradava i m'atreia i vam estar molt temps relacionant-nos i sent amigues i sortint en grup i MAI va passar res...i no em vaig sentir mai així com a persona, diguéssim.

Amb G. la cosa ha sigut tot el que ha "passat" però sense passar, això és lo pitjor. Perquè després amb qui t'has liat i has follat doncs almenys has descarregat tota la tensió sexual que hi havia però amb ella no, se'ns ha quedat acumulada aquí a la gola i al front i és el que no puc parar de plorar. 

Bueno, ja no poso expectatives en els propers dies que la veuré, només espero desconnectar el cap de setmana. Perquè cada dia és diferent i no tinc ni idea de com em sentiré. Això és molt estressant, no?

Tinc un cor petitó de plàstic preparat per donar-li algun dia. Però he de trobar la ocasió molt molt molt molt molt especial. 

Avui, quan m'ha contestat l'àudio i amb el que m'ha dit i tot, m'he sentit un altre cop molt estimada i cuidada sense que m'hagi dit res de l'altre món. Però he sentit que ens fem costat i he sentit que era el meu escut un altre cop. 

Gràcies G. per estimar-me a la teva manera, tot  i que no sigui la meva i hagi de fugir d'aquí. 

Encara no sé què dir-li a P+. Penso que m'aniria bé quedar-hi per airejar el meu cervell però per una altra banda em fan por els seus ojos verdes de cienciaficción i sento que en realitat no podem ser amiguis normals. I jo tinc el cor massa tou com per més coses ambigües. Tinc por de sentir-me atreta i de no. Ara no m'hi sento però...ja portem dos episodis de la nostra història i no me'n refio. El segon cop també anàvem de bon rotllo i vam acabar fatal.