Persona diferent

 Pensava que en aquest moment una mica desestabilitzat de la meva vida, ha anat tot a huevo perquè em torni addicta a G. 

O sigui, si hagués continuat tot el dia enganxada a ella com al juny, segurament no estaria així (bueno, no sé, potser estaria pitjor) però és que m'he d'inventar els moments amb ella i he de pescar les converses al vol i no hi ha manera de que vulgui quedar amb mi .Bé, això ja diu molt, també...no sé què li fa por, realment...Al juny vam quedar un dia com si res...

M'agradaria poder-li dir: escolta, podem quedar un dia i parlar amb tranquil·litat? No de res en concret, ja hem parlat tot el que havíem de parlar, només conversar de coses neutres, xerrar, passar el temps...

És una persona tan interessant, absolutament atraient i misteriosa per mi...i diferent de tothom qui conec o he conegut mai...que és que no pararia d'escoltar-la, demanar-li coses, sentir què opina de qualsevol cosa. Però de veritat. No com quan es posa en plan doña perfecta. 

Com el jersei que duia l'altre dia que li quedava tan bé i que mai hagués dit que ella portaria, però en canvi el porta i fa per ella 200%. Ella és així, un pou de sorpreses per mi.

Encara no entenc per què plorava l'últim dia de trimestre "per tot plegat". 

Però bueno...he de girar els ulls cap un altre cantó per no convertir-me en estàtua de sal.

Demà he quedat amb P+. Em ve mig-mig de gust. O sigui, sí...però jo no ho hauria proposat. No sé, que em parli de coses diferents i em despeji la ment...

Divendres he quedat amb L., que continua sense posar-me però em dona molt d'aire i també em fa pensar en coses diferents. 

Aviam si entre tot això aconsegueixo passar una altra setmana i ja en portarem tres de supervivència.

Crec que la meva pròpia restricció de no tocar G. m'està curant. Perquè com la torni a tocar...tornaré enrere. Em repateja mil però si pica, cura. 

Enyoro les seves abraçades calentes.