Deliri

 En el deliri autoeròtic, entre l'orgasme, el son i la vigília, en aquesta mena de limbo de la petita mort...et sento...et visualitzo, gairebé percebo amb els sentits la teva olor i la teva abraçada, la teva escalfor i el tacte dels teus cabells, a teva suor i els teus sospirs. Els meus dits es transformen en els teus i la meva pell en la teva que acaricia la meva mà. Estic confosa, entro en un estat de deliri...

I sento com si realment he fet l'amor amb tu. 

Ploro i suplico a la teva ànima que m'ha vingut a veure en aquest viatge astral que no em deixi. Que em mati...que em matis però que no em deixis. Mata'm, et dic. Mata'm. I ploro encara més. 

Quan la meva, d'ànima, sembla que torna a aterrar en aquest món m'imagino que som amants i que m'has vingut a veure un dia de cada molts quan hem pogut per fi. Que ens hem acariciat tot el cos, que ens hem fet petons sense dir res només sentint la nostra respiració. Que les nostres mans s'han entrellaçat i han buscat el sexe de l'altra fins a perforar-lo i recorre'l fins que s'ha fos en els dits que hi ballen. 

I imagino que m'abraces molt fort i que jo t'acaricio el cabell mentre tu m'acaricies també alhora que el meu deliri et fa entre tendresa i una mica de gràcia. Encara vols que estigui bé. Estic bé. 

I llavors t'aixeques, et vesteixes i marxes, no sense abans fer-me un sense fi de petons tendres i mirar-nos als ulls i dir-nos fins demà. I veig la teva silueta travessant la porta i deixes la teva olor als meus llençols.

I em sento feliç.

En el deliri, en la irrealitat i en aquesta mena de somni amb els ulls oberts però amb l'ànima adormida em sento feliç i em sento unida a tu. Fins demà, et dic. I dormo tranquil·la.