Dia fatal

 Estic en desintoxicació.

I fatal.

Avui no ens hem dit res en tot el dia a part de hola i adéu.

No ho suporto.

Recordo lo connectades que havíem estat i tinc la sensació que l'he cagat per voler anar més enllà, per veure com era de profunda aquesta connexió i voler que sortís a la superfície...ara no tinc res. 

Ara en tot un dia em diu hola i adéu pràcticament sense mirar-me a la cara.

I què?

Ella ni ho haurà notat.

I estic feta merda.

Però fa un temps no podria haver passat el dia així. Hauria anat cap a ella, li hauria dit alguna cosa, li enviaria un missatge aquesta tarda.

I ara no.

Suposo que això és bon senyal.

Almenys suportar la tristor i el buit. 

Demà al matí potser he d'estar amb ella, espero poder-me concentrar en la feina. 

D'aquí a uns dies potser compartim cotxe si jo ho dic. Sé que no ho hauria de dir però alhora sento que si puc esperar fins a la ocasió d'estar amb ella i transitar els dies que no hi estic (com avui) cada cop millor...jo què sé...

Estic molt decebuda. Suposo que en el fons espero que ella faci algun pas definitiu i com que no el fa (ni el farà) cada dia em decep una mica. Avui quan sigui la nit i vegi que no m'ha dit res en tota la tarda sentiré un altre cop aquesta decepció.

Avui estic Bella Cullen total, sentint que no puc escapar d'aquesta connexió còsmica.

He parlat amb la meva amiga que havia de parlar amb ella i no...no han parlat. Li he dit que no li digui res i que si per cas algun dia parlessin li digui que estic molt bé. Això és lo únic que tinc clar, que vull que G. em vegi bé, encara que sigui mentida. Avui assajava fins i tot la frase. Quan em pregunten com estic esclato a plorar, no em pregunteu! Exclamo. Però si m'ho pregunta ella seré capaç de dir-li que "molt bé". 

Avui la meva salvadora m'ha dit que ahir la va fer riure molt. Que bé. Això em fa somriure a mi també.