Fantasia dialèctica

 L'altre dia tenia una fantasia dialèctica de les meves (per tenir somnis eròtics no cal anar directe al sexe).

En aquest moment és impossible que tinguem aquesta conversa...però a la fantasia és un moment inespecífic del temps  i tenim aquesta conversa. 

Ella em deia algo com que no es liaria amb una dona o que no s'ho podia imaginar o una cosa així. Jo, ben serena, li deia que per què no? Que quina diferència hi havia i que si mai ho havia pensat en sèrio (quan li vaig dir el primer cop que em vaig declarar em va dir "no me lies"). A la fantasia, esclar, jo li deia si volia provar, que ens podríem fer un petó i que si no li agradava li prometia que pararia . Reconec que aquesta frase me l'he copiat de la peli "cry baby", quan la mirava m'encantava el Johnny Deep, i aquesta peli m'encanta, la trobo absolutament sexy, i aquesta frase també, és una escena molt sexy.

No tinc ni la més remota idea de què opina d'aquest tema ni com el viu, no m'ha dit ni mitja paraula a part de "no me lies", no sé si mai ho ha pensat, ho ha sentit, ho veu possible, impossible...ni idea, ni flors. La gent té opinions de tot tipus sobre això, tot i que jo sempre pensaré, com bé va dir la Mònica Naranjo sàbiament, que quan connectes amb una persona què coi t'importa el que tingui entre les cames? Tal qual. 

A la fantasia G. em deia que sí, esclar.  Que maco és somiar. I jo m'acostava, li passava la mà pels cabells per darrere l'orella (això ara se m'ha barrejat amb una fantasia que tenia avui) i esperava que creixés el desig, no li feia un petó de seguida però quan ella parpallejava a poc a poc li feia un petó subtil però ferm i ensumava la seva olor directa de la seva pell. Ella me'l tornava, esclar. 

Ja no ens podíem desenganxar i als llavis i a la llengua els seguien tot el cos i a ell el seguien les mans i tancàvem els ulls i ens llepàvem molt...

En un moment jo parava per mirar-la als ulls, que em miraven amb aquesta intensitat de sempre que de vegades fins i tot sembla ràbia. Sabíeu que els ulls verds son els únics que canvien de color segons les emocions? Bé, no sé si és veritat però és bonic de pensar-ho. 

A la vida real, ja he demanat oficialment  a la meva salvadora que no em deixi sola amb ella, que la cuidi i que la faci riure i que si G. necessita res que m'ho digui; i que si li pregunta per mi li digui que estic molt bé. No han parlat de mi. A ella me la crec. He plorat i li he dit que l'estimo molt (a G., esclar). I és que és així.