Avui us parla la meva líbido. Bé, ja la coneixeu, us deixo amb ella.
La part bona és que G. em posa tant que em traspassa i m'acaba com posant tothom, ja he passat per aquest estat algun dia, sobretot si surto del mode drama.
La seva olor em fon, em quedo mirant el seu cul (vigilant que ningú em vegi, clar) i m'imagino la meva mà grapejant-li. Veig les seves cuixes i m'imagino el meu cos refregant-s'hi. És que és p*rno...en sèrio...Em mira als ulls i se m'accelera la respiració, em dec posar vermella i tot i noto els meus (ulls) com se la mengen, em surten xispes! Guspiiiiiiires. Me la miro amb ràbia i tot per covarda! Perquè tindríem un sexe que recordaríem la resta dels nostres dies. Però nooooo, hem de ser modosetes i portar-nos bé. Anda ya!
Tranquil·la, G. , q trobaré una altra persona que m'encengui tan com tu o utilitzaré la teva metxa.
Perquè l'estimo tant que l'amor em traspassa i tota la meva vida està plena d'amor.
Vale, sí, passo d'un extrem a l'altre.
Però l'actitud continua sent la mateixa. I travessaré els dies en què no passa res així com els dies que gairebé tinc un orgasme de mirar-la als ulls com pugui. A la muntanya russa, sí, però sempre amb dignitat.
I encaixaré encara no sé com en aquesta filosofia el fet de que després no em vulgui veure ni en pintura a les tardes, els caps de setmana ni les vacances. És així. Accepta-ho.
Tornant a lo de que em posa tothom, avui em notava coquetejant descaradament amb NC tot i que ella està sota zero receptiva. Però em feia gràcia perquè no és que jo tingués cap objectiu, simplement és que em sortia així. És que hem tornat a coincidir 3 dies seguits en el canvi de torn...i bueno...(podeu revisar aquest post, que a més crec que és el primer on apareix G.) que em dona una miqueta de morbillo.
La diferència entre G. i qualsevol altra persona que m'hagi posat últimament ha estat la seva resposta, fins a on hem arribat i tota la BOLA que m'ha donat. Molta. Ho sabeu.
Simplement he d'assimilar que s'ha acabat. I punt.
6 comentaris:
Bufff quina calor !! i això que casi estem a sota cero ! jejejej Bé, com estem en dies de St.Antoni i el seu acompanyant, el dimoni , aprofito per regalar-te aquesta cançó , per posar-hi música a la teva lletra !! :D
https://youtu.be/CNIdzh45HyE
Una abraçada .... (no ho dic molt alt, estant com estas! jejejej )
Deu ser per compensar l'onada de fred...i tant que duc el dimoni dins jo...però ara està controladet (almenys de cara enfora).
Em recordes a mi fa uns quants anys, quan vaig perdre el cap per un noi. Bromejava amb mi i jo amb ell, fins que la cosa es posà més seriosa per part meva i ell va reaccionar allunyant-se un poc, però ben aviat en tornava a tenir ben enganxada amb poques paraules "amables". Jo lluitava amb mi mateixa, no el volia perdre com amic perquè entre altres coses m'omplien les nostres converses; però per altra banda em posava a mil cada cop que parlava amb ell. Han passat quinze anys i, amb anades i tornades, som amics. Per a mi és el meu amor platònic (i ho sap), però hi ha una connexió més forta que ens uneix i no sé com anomenar-la...
Jo...!, no sé perquè t'explico aquestes coses. 🤐
Aferradetes, somnis.
El "morbillo" t'ajudarà a oblidar.
Segur.
És horrible sentir aquesta connexió i no poder-la viure. Però pitjor és no sentir-la...jolin, moltes gràcies per compartir-ho 🙏
A la llarga suposo que sí...
Publica un comentari a l'entrada