Dues G.

 Demà és la prova definitiva de si poden conviure la G. real i la dels meus somnis a dins del meu cervell. 

La veritat és que no sé com comportar-me amb la real. M'entren ganes de mentir, de dir-li que estic bé perquè estigui tranquil·la  i no es preocupi per mi però no sé si podré. 

M'entren ganes de mirar-la un moment, sentir la seva veu i la seva olor per poder marxar a un racó a pensar en la G. dels meus somnis. 

És de boja? Potser sí. Podré fer-ho? No ho sé.

Ara tornen un dia darrere l'altre...dies normals, anodins, avorrits i sense sorpreses. Això és el que no sé sostenir. Això és el que em falta, la "casa" dels dies avorrits que no sé per què el meu cervell va decidir q casa seria G. i no ho és. 

No sé si, quan m'hi trobi, demanar-li que m'abraci sempre que ens trobem soles a les fosques perquè si no, col·lapso. Només com un pacte, un joc. Però que jo no aniré a buscar-ho, si ho puc evitar. 

Però em fa molta por perquè sé el que passa quan començo a abraçar-la, que no puc parar. 

Doncs no sé si proposar-li això o intentar que no ens abracem mai més. 

En fi, aviam demà.

Mentrestant aquesta nit somiaré que la G. dels meus somnis...mmm....no sé, qualsevol cosa...que em fa petonets al coll, per exemple. 

Intentaré demà si m'estresso doncs pensar això: petonets al coll, petonets al coll...al món de la fantasia SEPARAT de la realitat. Si em torno boja del tot...tampoc hi haurà molta diferència amb l'actualitat.